Entrar a Instagram, fer una mica d'scroll per comprovar les últimes publicacions i mirar les stories de les persones que segueixes. Què han fet durant la tarda, on han anat a dinar, què han menjat, si hi ha hagut oli d'anxova o pastís de Sacher, les peripècies de comprar una casa, preparacions per l'arribada d'un nou membre de la família o com adopten un gos o un gat. Potser no ens interessa del tot i mirem els perfils de les xarxes socials dels amics o persones que ens interessen per inèrcia o potser perquè realment volem saber més. Però, per què ho fem?
"La curiositat pels altres crec que és un tema o un fet antropològic de tota la vida, des de l'època dels grecs i romans ja hi havia aquest desig de curiositat i veure què fan els altres", explica el doctor en sociologia i professor de la UOC i la URL Francesc Núñez Mosteo. "Poder-te colar a la intimitat dels altres, poder colar-te als espais de vida, forats a les portes i vidres per espiar i tenir dades empíriques", amplia. "Una dada històrica i et produeix com satisfacció i plaer poder mirar i veure què fan els altres, som éssers socials".
Capturar què mengem i penjar-ho a les xarxes és una de les tendències dels últims temps / Unsplash
Amb el coronavirus, els confinaments i les restriccions socials que ha imposat el virus espiem més o menys? Tenim més ganes de veure què fa la resta o ens és igual? Segons el sociòleg no ens hem tornat més tafaners (potser perquè ja ho érem prou). El cas és que, segons l'expert, les xarxes socials fa que els espais siguin més públics i la privacitat i el fet privat ha quedat més esborrat. A més, també subratlla que el consum és molt fàcil i que es pot saltar d'un lloc a l'altre.
Satisfacció, control i... coneixement?
D'aquesta manera, en conversa amb ElNacional.cat, Núñez comenta que poder mirar i controlar, saber què fa una persona o una altra dona certa sensació de control sobre la gent que ens interessa. "Si mires algú famós, tens el plaer d'anar saltant d'espai en espai, tens curiositat per saber què fan o pots fins i tot copiar alguna cosa. Si mires els perfils dels teus familiars o amics et fa la sensació que saps més, que controles", insisteix. "A la vida quotidiana, el que fem és mirar d'influenciar-nos perquè els altres facin el que volem. El coneixement dels altres amplifica aquesta capacitat, saps què agrada i què no". Per tant, destaca que "mirar i tafanejar té aquesta funció de satisfacció, control i coneixement per influenciar".
Col·leccionar likes a les xarxes socials / Unsplash
Però a més d'aquesta satisfacció i aquest control i coneixement per influenciar també hi ha un control social. És a dir, has vist què ha fet o què ha deixat de fer una persona i per tant pots 'aprovar' o 'desaprovar' coses. Així, "amb el confinament no ha canviat res".
Encara que no s'hagin registrat canvis per intentar esbrinar qui ha fet que o de quina manera s'ha saltat el veí les restriccions pandèmiques, Núñez detalla que els Tik Toks, per exemple, han augmentat temporalment. "S'ha enriquit l'expressivitat d'aquests espais perquè la gent té més temps, ara tens més temps per engrandir la dimensió de la teva vida, que és més gran".
I reforça la idea: "Si saps el que agrada als amics o a la parella doncs tens més opcions per influenciar". A més, subratlla que "la vida quotidiana és influir sobre els altres".
Imatge principal: una persona espia un perfil d'Instagram / Unsplash