Si alguna vegada has tingut la sensació que, després d'un període d'estrès, el teu cap s'ha omplert de cabells blancs, tens raó: existeix una relació directa entre ambdues situacions. Així ho ha confirmat un estudi publicat a la revista Nature i dut a terme per la Universitat d'Harvard, que conclou que, si bé el cabell no pot perdre el seu color en un instant, l'estrès pot, amb el temps, accelerar el procés d'aparició dels cabells blancs.
La raó sembla estar que quan es produeix una situació d'aquest tipus, el nostre cos de forma innata es prepara per induir una resposta de fugida, que és el que fa l'organisme com a resposta a l'estrès. D'aquesta forma s'allibera una hormona que provoca la desaparició de les cèl·lules implicades per elaborar els pigments capil·lars.
Els científics es mostren molt esperançats perquè la investigació ve a demostrar que aquest tipus de fets traumàtics o una situació d'estrès continuada en el temps provoca un envelliment accelerat. Si es comprenguessin els mecanismes que indueixen aquest procés, es podrien trobar tractaments que puguin alentir o fins i tot aturar l'envelliment normal relacionat amb l'edat. Més important encara, podria llançar llum sobre com l'envelliment esgota les cèl·lules mare a tot el cos, i potser assenyalar el camí cap a les teràpies molt mes exhaustives contra l'envelliment.
L'estudi
Els experts d'Harvard van descobrir aquesta troballa mentre realitzaven experiments per mesurar l'efecte de l'estrès en el color del cabell dels ratolins. Van sotmetre als animals a situacions d'aquest tipus durant diverses dates un total de quatre hores al dia, de dilluns a divendres.
Es van utilitzar tècniques com combinacions de roba de llit humida, canvis ràpids en la il·luminació o la inclinació de les seves gàbies. Al principi, es pensava que l'estrès desencadenava un resposta immune a les cèl·lules productores de pigment capil·lar, però ho van descartar quan van descobrir que els ratolins sense aquestes cèl·lules immunes també van veure com els seus cabells es tornaven canosos després de passar per aquests episodis. A continuació es van centrar a analitzar el cortisol, l'anomenada hormona de l'estrès, la producció del qual augmenta considerablement quan es viu situacions d'aquest tipus. Però els resultats tampoc no van ser positius.
Finalment, els experts van descobrir que les responsables que això succeeixi són un conjunt de terminacions nerviosos que formen el sistema nerviós simpàtic. Quan aquesta part del nostre organisme preparar al cos per fugir d'un episodi d'estrès, afecta als fol·licles pilosos de la pell, i és allà on es produeix l'efecte, perquè els fol·licles pilosos contenen un allotjament d'un grup de cèl·lules mare.
Quan es fabrica un nou cabell, algunes d'aquestes cèl·lules mare es converteixen en pigments anomenats melanòcits. L'estrès provoca que el sistema nerviós simpàtic alliberi una hormona anomenada noradrenalina al embalum del fol·licle pilós. L'hormona converteix una gran quantitat de cèl·lules mare en melanòcits, però amb prou feines es formen, comencen a allunyar-se del fol·licle i es descomponen. Quan el fol·licle intenta fabricar un nou un cabell, queden poques cèl·lules mare o cap per generar cèl·lules productores de pigment fresques.