Estem acostumats, quan la preocupació, la incertesa o l'estrès ens arrenquen a fer fonamentalment dues coses: o guardar-nos-el dins o desfogar-nos amb una altra persona, exercici que generalment ens ofereix molt alleujament. Però existeix una tercera opció que pocs posen en marxa i que pot resultar extremadament útil en aquests casos: un diari de preocupacions.
De vegades alleujar-se, pot portar a una situació un tant catàrtica en el sentit emocional però sense un objectiu clar més enllà d'alliberar la tensió. Tanmateix, utilitzar un diari per anotar les tensions i preocupacions pot ser una eina eficaç per a, a més d'identificar-les d'una forma més ordenada, establir una estratègia més clara per fer-los front.
La preocupació constant alimenta l'ansietat, estrès i por i porta al catastrofisme. Per això, al final de la jornada o al principi del dia, agafar un paper en blanc i posar-se a plasmar això que no ens deixa estar tranquils pot parar aquest bucle. En primer lloc, perquè ajuda a parar els pensaments accelerats i excessius i convida a parar aquesta hiperactivitat cerebral. A més, en veure les preocupacions sobre el paper, és més fàcil examinar-les i comprovar quins són les realment importants i les que no. És bastant comú que, en escriure-les, ens adonem que moltes realment no eren per a tant com pensàvem.
A més de proporcionar perspectiva, portar un diari pot ajudar-nos a ser més conscients de com interpretem les coses. És a dir, a veure la diferència entre el fet per si mateix i com ho estem interpretant. Una qüestió fonamental per gestionar l'estrès que ens produeix.
Per fer el primer pas i fer un diari de preocupacions, cada persona ha de triar el moment del dia que li sigui més propici. Per a alguns és millor començar així el dia i enfocar els problemes d'una altra manera. D'altres són més reflexius a la nit i prefereixen anar-se'n al llit amb la ment més calmada. Quant al mètode, també varia segons cada un. Mentre que algunes persones creuen que és millor posar-se a escriure deixant fluir les emocions com un torrent, d'altres prefereixen parar-se a pensar primer, definir una per una les preocupacions i després anar analitzant-les pas per pas.
Cal diferenciar entre les situacions que es poden controlar i les que no. Per a les primeres, es pot establir i escriure una sèrie de propòsits per fer-les front, d'una forma realista i amb diverses opcions per poder avaluar-les. En el segon cas, potser el més interessant és adonar-se'n per escrit de la incapacitat de controlar-les per un mateix i utilitzar-ho com a mecanisme de descàrrega.
Una bona opció és escriure tots els escenaris possibles que es poden produir en aquests casos per a, encara que no es puguin canviar, si estar preparats psicològicament per afrontar-los.
Un bon consell és establir un temps determinat per fer-ho, que poden ser cinc minuts al dia. S'han de respondre a preguntes del tipus: Què és el que realment et preocupa?, Què tems que passarà?, Puc canviar la situació? Com puc afrontar-la?
I finalment, de tant en tant cal revisar les preocupacions per seguir la seva evolució. D'aquesta forma, ens adonarem que algunes d'elles no són tan dramàtiques com pensem i que acaben per solucionar-se amb el discórrer dels dies.