Un estudi liderat per investigadors de l'Hospital Universitari de Bellvitge subratlla la necessitat de vacunar les persones més grans de 65 anys i altres col·lectius de risc contra la pneumocòccica invasiva, que pot causar pneumònia, meningitis i altres patologies potencialment mortals. Aquesta investigació, publicada per la revista Journal of Infection and Public Health, també constata la necessitat de continuar desenvolupant i millorant les vacunes contra pneumococs per ampliar la seva cobertura, a causa de la gran capacitat d'adaptació d'aquests patògens. Es tracten, de fet, de la primera causa de mortalitat per malalties respiratòries a escala mundial i un problema de salut pública de primer ordre.
En l'estudi, en el qual també han participat l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'àrea de malalties respiratòries del CIBER (CIBERes), es demostra que l'Streptococcus pneumoniae és un bacteri oportunista que forma part de la flora bacteriana natural de les vies respiratòries. Alhora, aquest bacteri és també responsable d'una gran varietat de quadres clínics i infecciosos que, quan són greus, cauen dins del paraigua de les malalties pneumocòcciques invasives (MPI).
Els investigadors han recollit més de 650 casos d'MPI, sent la pneumònia el principal focus de la infecció pneumocòccica. Els investigadors han estudiat la resistència als antibiòtics i la caracterització genètica dels ceps responsables de la malaltia mitjançant seqüenciació completa del genoma. L'estudi forma part d'una recerca col·laborativa que s'emmarca en la Línia de Pneumònia de CIBERs i que ha comptat amb el finançament de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII).
Actualment, s'han descrit més de 100 variants genètiques de l'Streptococcus pneumoniae, conegudes com a serotips, que presenten diferències pel que fa a la capacitat d'invasió i mortalitat associada. Al llarg dels anys, s'ha vist com la vacunació ha provocat canvis en l'epidemiologia del pneumococ i els seus serotips, variant la presència d'aquests. Els resultats obtinguts evidencien la capacitat del pneumococ per evolucionar i adaptar-se, cosa que posa de manifest la necessitat de mantenir una vigilància constant i una actualització de les estratègies de vacunació. Això és així perquè, al llarg dels anys, s'ha vist que la vacunació ha provocat canvis en l'epidemiologia del pneumococ i els seus serotipus, variant la presència d'aquests.
Les noves variants contribueixen a augmentar les infeccions
Ara, aquest estudi ha identificat nous canvis, destacant la persistència d'alguns serotips inclosos en la vacuna PCV13, que s'usa en infants. Entre aquests hi ha el serotip 3. A més, la investigació ha constatat que han aparegut nous llinatges, com en el cas del serotip 4. També ha conclòs que s'han incrementat els serotips no inclosos en la vacuna PCV13, com el serotip 8. "Aquests nous llinatges emergents estan contribuint a l'augment de les malalties pneumocòcciques invasives, assolint nivells que s'acosten als de l'època prepandèmica, i emfatitzant així la importància de realitzar una caracterització genètica per conèixer les característiques dels llinatges amb més capacitat de disseminació", han apuntat els investigadors.
El treball que s'ha fet públic aquest dimecres s'ha dut a terme entre els anys 2019 i 2021. Forma part d'una investigació col·laborativa que s'emmarca en la Línia de Pneumònia de CIBERs i que ha comptat amb el finançament de l'Institut de salut Carlos III. Des de fa més de dotze anys, participen en aquest projecte hospitals de diferents zones de l'Estat com l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón, l'Hospital Universitari de Donostia, l'Hospital Vall d'Hebron, el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, o l'Hospital Universitari de Bellvitge.