Un estudi dut a terme per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) a partir de l'anàlisi de 500 articles científics publicats a tot Europa, la investigació més profusa i completa fins a l'actualitat sobre la matèria, conclou que no existeix una connexió entre la subcontractació a proveïdors privats i l'augment de la mortalitat evitable. Unes conclusions que contradiuen les afirmacions realitzades per la ministra de sanitat, Mónica García, qui en seu parlamentària havia assenyalat l'existència d'estudis que relacionaven la col·laboració publicoprivada amb un increment de la mortalitat evitable.
La investigació, titulada 'Revisió bibliogràfica de la Col·laboració Publicoprivada en Sanitat: impacte als indicadors sanitaris' i realitzada per la Càtedra Extraordinària de Salut Sostenible i Responsable de la Facultat de Comerç i Turisme de l'UCM, assenyala entre les seves conclusions que, a nivell general, no es demostra evidència que en els models de col·laboració publicoprivada s'obtinguin ni millors ni pitjors resultats als indicadors sanitaris que en model de gestió pública tradicional a Espanya i altres països europeus. I destaca que existeixen gran diversitat de factors que determinen el funcionament i els resultats dels models de col·laboració publicoprivada, entre ells la capacitat real del gestor, la personalitat jurídica, l'entorn administratiu i institucional, la cultura del centre, les condicions del contracte i l'adequada supervisió per part del finançador de la qualitat del servei deixat pel gestor.
L'estudi de l'UCM subratlla també la necessitat de disposar de més i millors dades per realitzar anàlisis concloents, assenyalant que molts dels estudis existents no permeten generalitzar les seves conclusions a causa de limitacions en les dades disponibles.
L'anàlisi realitza a més una revisió dels polèmics articles esmentats per la ministra Mónica García, en particular l'article de 'The Lancet' sobre el sistema britànic i el del Journal of Epidemiology an Community Health sobre Itàlia, indicant que les dades utilitzades en els esmentats estudis no permeten establir una connexió concloent entre la privatització de serveis i un augment de la mortalitat evitable.
L'estudi conclou també que els hospitals de gestió privada en model concessional presenten els millors resultats en mortalitat. L'anàlisi compara diversos indicadors dels hospitals públics i aquells gestionats per operadors privats, demostrant que aquests últims presenten millors resultats d'eficiència i atenció al pacient en la majoria dels indicadors analitzats.
En el cas de la Comunitat de Madrid, a tall d'exemple, i com a indicador rellevant en l'àmbit principal de l'estudi realitzat per l'UCM, a l'índex agregat de mortalitat, quatre dels cinc hospitals públics gestionats per un operador privat (Infanta Elena, Rei Joan Carles, Villalba i Fundació Jimenes Díaz) presenten els millors índexs de tota la regió, amb una Ràtio de Mortalitat Estandarditzada (RME) inferior a 1, és a dir, per sota de l'esperat. El cinquè hospital, Torrejón, presenta un RME d'1.
A més, les auditorias de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana sobre els departaments de Manises i Torrevieja conclouen que aquests són dels més eficients de la regió i generen un estalvi significatiu en la despesa sanitària pública, aconseguint índexs de consecució d'objectius superiors a la mitjana dels hospitals de la Comunitat Valenciana. A Torrevieja, la taxa de mortalitat per a totes les edats i totes les causes per 100.000 habitants ajustada a la població és de 822, mentre que la mitjana autonòmica es va situar en 911 l'any 2015, per sota de la mitjana de la Comunitat Valenciana.
Per a ASPE, tals afirmacions han provat de menyscabar el model col·laboratiu que la privada brinda en auxili de la sanitat pública, tal com permet la Llei General de Sanitat vigent des de 1986, i d'aquesta forma avalar la Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, el tràmit parlamentari del qual ha estat recentment anunciat, i que busca acabar amb els concerts sanitaris i altres model de col·laboració publicoprivat, malgrat les greus conseqüències que tindria en salut ciutadana i cost econòmic.