L'esport d'elit passa factura al cos, però no tots els esports tenen el mateix impacte sobre qui el practica. Els esports de més contacte poden ser més perjudicials per professionals que els practiquen. Concretament, un estudi publica a la revista científica The Lancet Public Health, mostra que els futbolistes d'elit tenen 1,5 vegades més possibilitats de desenvolupar malalties neurodegeneratives, com, per exemple, demència o Alzheimer.
La investigació s'ha fet a través de l'estudi de la salut de més de 6.000 futbolistes que van jugar a futbol entre el 1924 i el 2019 a Suècia. Tots eren homes que havien jugat a primera divisió i les conclusions mostra que el 9% van ser diagnosticats amb una malaltia neurodegenerativa, mentre que la mitjana en la resta de la població se situa en el 6%.
Entre els futbolistes també hi ha diferència entre quins són més susceptibles a patir aquesta mena de malalties i quin ho són menys. D'entre els 11 jugadors, els que han ocupat o ocupen la posició de porter tenen menys risc, un 7,5%. Per què? Per la seva posició estan menys subjectes al principal motiu que fa dels professionals del futbol un col·lectiu més vulnerable a aquestes malalties: menys cops al cap.
Els cops al cap, la principal hipòtesi
"S'ha plantejat la hipòtesi que els traumatismes cranials lleus repetitius patits en rematar de cap la pilota són la raó per la qual els jugadors de futbol tenen un risc més gran, i podria ser que la diferència en el risc de malalties neurodegeneratives entre els futbolistes de camp i els porters recolzi aquesta teoria", ha afirmat Peter Ueda, professor assistents al Karolinska Institutet, que ha participat en l'estudi, segons recull El País.
"Sembla extremadament plausible que picar de cap repetidament la pilota durant l'entrenament i el partit produeixi dany cerebral que amb el temps pot provocar demència. El fet que no augmenti el risc per als porters, que poques vegades piquen de cap la pilota, reforça aquesta hipòtesi", ha remarcat un altre professor, en aquest cas de l'UCL Genètics Institute, David Curtis.
Per altra banda, però, els futbolistes tenen un millor salut que la mitja. "La mortalitat general més baixa que observem entre els futbolistes indica que la seva salut general era millor que la de la població general, probablement perquè mantenen una bona forma física per jugar al futbol amb freqüència. L'activitat física s'associa amb un risc de demència menor, per la qual cosa es podria plantejar la hipòtesi que els riscos potencials dels impactes al cap es compensen en certa manera amb una bona forma física. La bona condició física també pot ser la raó darrere del menor risc de malaltia de Parkinson", ha exposat l'investigador de Karolinska Institutet, Björn Pastenak.
La resposta de les federacions
Els efectes dels cops de cap en els jugadors, siguin professionals o no, és un tema que fa temps que comença a preocupar algunes federacions que han començat a prendre mesures. Per exemple, als Estats Units l'any 2015 es va convertir en la federació pionera en prohibir els cops de cap als entrenaments a menors de 10 i recomana limitar-los entre els 11 i els 13 anys.