L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les neurones motores del cervell i la medul·la espinal, que es considera particularment cruel perquè els pacients van perdent gradualment la capacitat d'executar activitats bàsiques com caminar, parlar o alimentar-se per ells mateixos mentre mantenen intactes les seves capacitats cognitives i són plenament conscients del deteriorament del seu cos. Aquesta és una malaltia incurable, per a la qual no hi ha cap tractament, i les persones que la pateixen acaben d’aconseguir un gran triomf amb l’aprovació aquest dijous al Congrés dels Diputats de la llargament esperada Llei ELA, que els permetrà millorar la qualitat de vida i l’accés a serveis especialitzats, però es necessiten més estudis que ajudin a trobar tractaments. L’últim estudi, que a més és català, confirma la relació que existeix entre la microbiota intestinal i l’ELA, cosa que pot ser determinant en la recerca de noves estratègies per al diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. L’estudi, en concret, ha descobert que les persones diagnosticades amb ELA d’inici recent presenten una major abundància de bacteris Fusobacteri i Acidobacteri. La investigació l’ha realitzat el grup de recerca en Fisiopatologia Metabòlica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, en col·laboració amb el servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i ha estat publicada a la revista Scientific Reports.
Comparativa amb individus sans
L’estudi es va dur a terme amb la participació de 16 persones diagnosticades amb ELA, comparades amb un grup de 12 individus sans. Aquest estudi tenia com a objectiu avaluar les diferències en el microbioma enteral de pacients amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) d'inici relativament recent (entre 6 i 15 mesos des de l'aparició dels símptomes) en comparació amb individus sans, centrant-se en els àcids grassos de cadena curta (SCFAs) com a mediadors potencials del metabolisme de l'hoste. Segons explica a l'ACN Victòria Ayala, investigadora principal i professora de la Universitat de Lleida (UdL), aquesta recerca posa en “evidència” que els pacients amb ELA presenten característiques diferents en el seu microbioma intestinal, amb un focus especial en els àcids grassos de cadena curta (SCFAs), uns lípids que podrien actuar com a “mediadors” en el metabolisme del malalt. Tanmateix, encara no està clar si aquestes diferències són “causa o conseqüència” de la malaltia, i es necessita més investigació per determinar el seu potencial com a objectius diagnòstics o terapèutics.
Què revela l'estudi?
L’estudi revela que “els subtipus d’ELA van influir en espècies específiques, amb un augment de Fusobacteria i Tenericutes a l'ELA espinal en comparació amb l'ELA bulbar. Els pacients amb ELA van mostrar un augment de les espècies d'Enterobacter , Clostridium , Veillonella , Dialister , Turicibacter i Acidaminococcus i una disminució de Prevotella , Lactobacillus i Butyricimonas . Les correlacions entre espècies variaven entre pacients amb ELA i individus sans i entre subtipus d'ELA”. Tanmateix, aquest estudi “suggereix diferents característiques del microbioma enteral en pacients amb ELA, tot i que les implicacions no estan clares. "Es necessiten més investigacions per determinar si aquestes diferències són causatives o conseqüents i explorar el seu potencial com a dianes diagnòstiques o terapèutiques". L'estudi també subratlla l'heterogeneïtat de les limitacions del microbioma a l'ELA i la necessitat de més investigacions sobre el metabolisme dels pacients amb ELA i els àcids grassos de cadena curta (SCFA).
Els pròxims passos en aquesta línia de recerca inclouen l’anàlisi lipidòmica i l’ampliació a més pacients, fets que permetran identificar si hi ha lípids involucrats en els mecanismes patogènics de l’ELA. Això ajudarà a entendre millor com els desequilibris en els lípids poden influir en el microbioma i el metabolisme, contribuint així al desenvolupament de la malaltia.
Estudis en el camp intestinal i l'ELA
Aquest no és el primer estudi que relaciona la microbiòta intestinal amb l'ELA. Investigacions recents han ampliat el paradigma tradicional de la fisiopatologia de l'ELA per incloure manifestacions no motores i desregulació sistèmica, implicant xarxes fisiològiques més àmplies, més enllà del sistema motor. En particular, l'evidència emergent destaca el microbioma intestinal com un potencial modulador de l'heterogeneïtat de l'ELA, oferint informació sobre les interaccions polifacètiques entre les comunitats microbianes i la fisiologia del pacient. L'eix intestí-cervell, una via de comunicació bidireccional que uneix el sistema nerviós entèric amb el sistema nerviós central, serveix com a conducte per als metabòlits microbians, els senyals immunitaris i la modulació neuronal, exercint influències profundes en la salut neurològica. Aquests estudis han revelat alteracions en la composició i la funció microbianes, amb distincions notables observades entre subgrups de pacients que presenten fenotips clínics divergents. Aquesta heterogeneïtat clínica planteja preguntes intrigants sobre les signatures microbianes diferencials associades a diferents subtipus d'ELA i les seves implicacions per a la progressió de la malaltia. Els models preclínics i les cohorts clíniques han proporcionat evidències convincents que relacionen la disbiosi intestinal amb la patogènesi de l'ELA, destacant el paper potencial del microbioma en la configuració dels resultats clínics i les respostes terapèutiques.