Investigadors de l'Institut Francis Crick de Londres han publicat un estudi en la revista Nature que assenyala que la contaminació atmosfèrica per partícules fines pot afavorir la proliferació de càncers de pulmó, també en persones no fumadores. L'equip de recerca ha fet un estudi epidemiològic amb dades de 32.957 individus d'arreu del món per a determinar la correlació entre partícules fines de contaminació atmosfèrica i aquests càncers de pulmó, i van utilitzar models de ratolí per esbrinar els processos cel·lulars que podrien estar darrere. Van descobrir que les partícules PM2,5 (partícules molt fines) semblen desencadenar una afluència de cèl·lules immunitàries i l'alliberament d'interleucina-1b en les cèl·lules pulmonars. Això exacerbava la inflamació i afavoreix la progressió tumoral en alguns tipus de càncer de pulmó, també en persones no fumadores.

L'estudi suggereix que tres anys d'exposició a alts nivells de contaminació poden ser suficients perquè sorgeixi aquest càncer. Les observacions d'una mostra de 228 individus amb càncer de pulmó procedents del Canadà van constatar una major freqüència de casos després de tres anys d'alta exposició a contaminants atmosfèrics PM2,5 (73%) enfront d'una baixa exposició (40%). Les partícules fines es divideixen en categories segons la seva grandària i les especialment fines són les més preocupants pel que fa als efectes perjudicials per a la salut. L'augment de l'exposició a la contaminació s'associa a una major incidència del càncer de pulmó i una de les principals causes són precisament aquestes partícules fines de 2,5 micròmetres o menys (PM2,5), que poden penetrar profundament en el pulmó.

La interacció entre els desencadenants ambientals i les mutacions genètiques associades a aquest càncer no es coneix bé. Els autors informen que l'exposició a nivells creixents de PM2,5 s'associa amb una incidència estimada creixent de càncer de pulmó EGFR-mutant. Aquest tipus es produeix també en pacients no fumadors. Comprendre aquesta relació pot obrir vies per a la prevenció i proporcionar un argument a favor d'iniciatives per abordar la qualitat de l'aire com una prioritat per la salut pública.

El TJUE renya Espanya per la mala qualitat de l'aire

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre una sentència el passat mes de desembre sobre les vulneracions de la qualitat de l’aire a Barcelona, les comarques del Vallès i Madrid. Com era d’esperar, perquè així ho indicaven tots els mesuraments dels darrers anys, la sentència va ser un fort cop contra l'Estat espanyol, ja que el tribunal europeu estimat que la capital catalana va infringir “sistemàticament” la directiva de qualitat de l’aire. La sentència apunta que Barcelona i Madrid van superar els nivells màxims permesos de diòxid de nitrogen (NO2) entre els anys 2010 i 2018, mentre que en el cas del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat l'incompliment es va produir entre 2010 i 2017. En la sentència, la justícia europea subratllava que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d'habitants que viuen a Barcelona i a les comarques del Vallès.