Encara que pugui resultar sorprenent, per primera vegada des de fa diverses dècades, l'esperança de vida ha descendit als Estats Units. Els experts apunten que el fet es deu, sobretot, a una atenció mèdica de difícil accés, a l'augment en l'addicció a determinats medicaments i drogues, a l'increment de la taxa dels trastorns de salut mental i a factors socioeconòmics.

Alhora, s'ha dut a terme un estudi científic entre diversos organismes, liderat per la Facultat de Medicina de Yale i la Universitat d'Alabama-Birmingham. En el mateix s'ha intentat desxifrar l'impacte relatiu de dues variables freqüentment vinculades a l'esperança de vida: la raça i l'educació. Per a això s'han analitzat les dades de 5.114 individus blancs i negres a quatre ciutats dels Estats Units. L'estudi de longevitat ha abastat un període d'uns 30 anys, des que els participants estaven en la vintena fins a la cinquantena.

La investigació ha estat publicada a la revista American Journal of Public Helth i la principal conclusió de la mateixa ha estat que el nivell d'educació –i no la raça– és el factor que millor serveix per predir quines persones viuran més temps.

L'estudi

Per quan es va donar per finalitzat el treball científic, d'entre les 5.114 persones seguides, 395 havien mort. Referent a les taxes de mortalitat en funció de la raça, el 9 per cent de les persones de raça negra va morir a una edat primerenca, respecte al 6 per cent dels blancs.

Tanmateix, sí que es van donar diferències més notables quan es van filtrar els resultats a través del nivell d'estudis. D'entre els quals havien deixat d'estudiar en secundària o abans, el 13% va morir prematurament, mentre que dels graduats universitaris, només havia perdut la vida un 5%. Un 8 per cent menys de morts que en el cas dels que tenien una formació acadèmica menor.

Altres dades que revelen que va ser la formació acadèmica i no la raça el factor veritablement distintiu, es veu en les següents xifres. Durant el transcurs de l'estudi va morir el 13,5% de les persones negres i el 13,2% dels blanques que comptaven amb un títol de secundària o inferior. I alhora, d'entre els universitaris participants en el treball científic, va morir el 5,9% dels negres i el 4,3% dels blancs.

Per ajudar a explicar les diferències en la mortalitat relacionada amb l'edat, els investigadors van utilitzar una mesura anomenada Anys de vida potencialment perduts (AVPP), calculada com l'esperança de vida projectada menys l'edat real de mort.

Aquesta mesura no només captura el número de morts, sinó també com d'inesperades són. Per posar un exemple, si algú mor als 25 anys per homicidi acumula més AVPP que algú que mor als 50 anys per una malaltia cardiovascular.

Fins i tot després de tenir en compte els efectes d'altres variables com els ingressos econòmics, el nivell d'educació continuava sent el millor predictor d'AVPP en l'estudi. Cada salt educatiu va equivaler en el treball dels investigadors a 1,37 anys menys d'esperança de vida perduda.

Segons l'opinió dels autors, "les troballes són molt valuoses. Suggereixen que millorar l'equitat en l'accés i la qualitat de l'educació és una cosa tangible que pot ajudar a revertir aquesta tendència preocupant en la reducció de l'esperança de vida entre els adults de mitjana edat".