La saturació de la sanitat pública ha convertit els hospitals privats en un actor clau per reduir les llistes d'espera en països com el Regne Unit i Espanya. Segons un informe de Bloomberg, el Servei Nacional de Salut Britànic (NHS) ha incrementat la seva col·laboració amb la sanitat privada per accelerar procediments i reduir temps d'espera, una estratègia que a Espanya fa anys que s'implementa amb èxit, especialment en comunitats com Madrid, on la gestió mixta ha permès reduir significativament els temps d'espera quirúrgica.

Al Regne Unit, el sistema sanitari públic enfronta una crisi sense precedents: més de 7 milions de persones estan en llistes d'espera per rebre atenció mèdica en el NHS, la qual cosa ha portat el govern a destinar prop de 3.500 milions de lliures (uns 4.000 milions d'euros) a finançar intervencions en hospitals privats. Només l'últim any, més d'un milió de pacients han estat tractats en aquests centres.

A Espanya, el problema de les llistes d'espera també és una preocupació creixent. Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat (desembre de 2023), hi ha més de 800.000 pacients en espera per sotmetre's a una intervenció quirúrgica en el sistema públic, amb un temps mitjà d'espera de 128 dies. L'especialitat amb més retard és la cirurgia traumatològica, amb un temps mitjà superior als 140 dies, mentre que oftalmologia i cirurgia general també presenten demores significatives.

Les diferències entre comunitats autònomes són a més notables. Madrid, amb una mitjana de 50 dies d'espera quirúrgica, és la regió amb millors dades de tot Espanya, mentre que altres comunitats com Catalunya, Castella-La Mancha i Extremadura superen els 150 dies d'espera mitjana. Unes desigualtats que reflecteixen diferències en la gestió dels recursos sanitaris i en la implementació de models de col·laboració publicoprivada.

La Comunitat de Madrid ha aconseguit els millors temps d'espera a Espanya amb un model de gestió mixta en el qual hospitals de titularitat pública, però gestionats amb un model de col·laboració publicoprivada, han jugat un paper a l'hora de reduir llistes d'espera i garantir una atenció més ràpida als pacients. Hospitals com la Fundació Jiménez Díaz, el Rei Joan Carles (Móstoles), l'Infanta Elena (Valdemoro) o el de Villalba, que formen part del Servei Madrileny de Salut (Sermas), han permès alleujar la pressió assistencial, garantint un accés més ràpid a l'atenció mèdica.

Els defensors d'aquest model assenyalen que la xarxa hospitalària de gestió mixta permet una millor coordinació entre els centres sanitaris, agilitant la derivació de pacients i reduint la congestió als grans hospitals públics, així com dotar als hospitals d'un model organitzatiu més àgil, amb menor burocràcia i més capacitat per adaptar-se a la demanda assistencial.

Així mateix, argumenten que la incorporació d'eines de digitalització i telemedicina ha facilitat la gestió de cites, la realització de consultes no presencials i l'optimització dels temps de quiròfan i que aquests hospitals han demostrat ser altament resolutius, reduint la taxa de derivació a altres centres i atenent els pacients amb més rapidesa que els hospitals tradicionals.