L'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha començat a estudiar els resultats dels estudis clínics en adults de la vacuna Sputnik. Com ja ha fet amb altres vacunes contra la Covid-19, l'EMA ha iniciat aquest dijous la seva revisió científica perquè els estudis "suggereixen que la vacuna provoca la producció d'anticossos i de cèl·lules immunes" contra els virus. Els creadors de la vacuna, el centre d'investigació rus Gamaleya, feia setmanes que estaven en contacte amb el regulador de la UE perquè volien passar l'examen que permet la distribució de la Sputnik al mercat europeu.
De moment, l'EMA no ha avançat quan donarà la seva opinió sobre la vacuna russa, ja que primer ha de tenir suficients evidències de tots els assajos per permetre als seus creadors demanar formalment l'autorització per comercialitzar la vacuna. Llavors, l'EMA acabarà la revisió de tots els resultats i decidirà si permet el seu ús. L'Sputnik ja s'està administrant a Rússia i a altres països que l'han importat.
L'EMA també està fent aquesta "revisió continuada" de les vacunes de Johnson&Johnson, Novavax i CureVac. El regulador decidirà el pròxim 11 de març si avala el vaccí de J&J, mentre per a les altres dues no hi ha una data prevista.
Sobre la vacuna russa
La vacuna russa Sputnik V podria tenir una eficàcia del 91,6% contra el coronavirus. Així ho demostra una anàlisi provisional de dades de l'assaig en fase III de la vacuna que s'ha publicat a la revista The Lancet i que es basa en dades de gairebé 20.000 participants, dels quals tres quartes parts van rebre la vacuna i una quarta part, placebo.
A més, una dada rellevant d'aquest estudi és que podria demostrar la seva fiabilitat també en majors de 60 anys. De fet, l'assaig incloïa 2.144 participants més grans de 60 anys i l'eficàcia de la vacuna va ser del 91,8% en aquest grup. Va ser ben tolerada i les dades de seguretat de 1.369 dels adults van revelar que els efectes adversos més comuns eren símptomes gripals i la reacció local.
Ara per ara, la vacuna russa ha estat autoritzada en 14 països, entre els quals Hongria, Algèria, Sèrbia, Argentina, Bolívia, Veneçuela, Paraguai, Turkmenistan, Bielorússia, Kazakhstan, Emirats Àrabs Units i l'Iran. A més, també s'hi han interessat la República Txeca, Mèxic i Sri Lanka.