Nou sotrac pel que fa a la campanya de vacunació anti-Covid a Europa. Espanya ha detingut temporalment la vacunació d'AstraZeneca, com a mínim, durant 15 dies i fins a nova ordre. Aquesta decisió arriba després que diversos països europeus també hagin anunciat que, de moment, suspenen la vacunació amb aquesta marca després que hagi produït diversos casos de trombosi arreu d'Europa. Ara per ara, l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) està estudiant els episodis trombòtics notificats, que de moment en són una trentena. Ara bé, l'EMA ha assenyalat que, per ara, no hi ha cap indici que evidenciï que la vacunació hagi causat aquestes afeccions, "que no figuren com a efectes secundaris d'aquesta vacuna".

"Prudència, però no alarma". Així ho ha detallat el genetista i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Salvador Macip en conversa amb ElNacional.cat. "Des del principi crec que hi ha hagut una motivació política darrere entre la UE i AstraZeneca perquè no els donaven les vacunes. Hi ha una motivació política darrere, però es fa bé que si hi ha un problema, es pari i s'analitzi". Tot i això, subratlla que, de moment, "no hi ha cap dada que les complicacions siguin culpa de la vacuna. Això s'hauria de deixar molt clar mentre s'investiga". 

Procés similar als assajos

Malgrat demanar "prudència dins d'una lògica", Macip ha volgut subratllar que "cada dia que no es vacuna és gent que no protegeixes". D'aquesta manera, insisteix que "està bé" fer les coses per prudència però "no per crear pànic i desconfiança". 

L'investigador ha ressaltat que aquesta aturada recorda al que ja va passar durant els assajos. "Es parava i se seguia endavant". Ara, però, són molts països els que estan parant la vacuna "no hauria de fer falta". 

Frenar la desconfiança

Però la desconfiança creix entre la població que espera la segona dosi i els que havien de ser vacunats amb la primera. "Europa depèn d'aquesta vacuna i és la més fàcil d'administrar", constata. Pfizer i BioNTech i Moderna tenen unes especificitats diferents i són més complicades pel que fa a la distribució i emmagatzematge. I és que el contracte entre la farmacèutica i la Unió Europa és de 400 milions de dosis. Però no només en depèn Europa d'aquesta vacuna. La iniciativa Covax, que busca garantir l'accés de la vacuna contra el coronavirus arreu del món, ja ha subministrat diverses dosis d'aquesta vacuna en diferents països d'Àfrica i Amèrica Llatina. "Crear mala propaganda o una representació equivocada de la vacuna té una conseqüència important", ressalta Macip. "S'està generant desconfiança". 

Així, constata que "no tenir cura amb el que es diu és una mica irresponsable". Així i tot, determina que "cal ser prudent, però quan no sembla que hi hagi aquest motiu és prematur provocar aquesta alerta i paranoia al voltant de la vacuna". 

"S'ha de demostrar molt clar si hi ha efectes o no". Macip posa èmfasi en el fet que "es veuran problemes de salut" perquè la vacuna s'està administrant a moltes persones, però "s'ha de demostrar que la vacuna ho està causant i no sembla que aquest sigui el cas".

Què diu AstraZeneca

Davant dels anuncis de suspensió, AstraZeneca s'ha vist obligada a emetre un comunicat aquest dilluns on fa una crida a la tranquil·litat assegurant que no hi ha "cap evidència" de la seva relació amb un augment del risc de patir un episodi trombòtic un cop es rep una dosi de la vacuna.

El laboratori assegura que, fins ara, a la UE i el Regne Unit s'han notificat 15 casos de Trombosi Venosa Profunda i 22 d'embòlia pulmonar entre les més de 17 milions de persones que han rebut alguna dosi de la seva vacuna fins al 8 de març. Una xifra que, segons indiquen, "és molt inferior a la que s'esperaria que ocorregués de manera natural en una població general d'aquesta grandària i és similar a la d'altres vacunes autoritzades enfront de la Covid-19".

 

Imatge principal: dosis de la vacuna d'AstraZeneca / Efe