Europa ha aconseguit una adaptació més efectiva a les temperatures fredes que a les caloroses durant les últimes dues dècades. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, ha revelat que el risc relatiu de mortalitat associat al fred ha disminuït un 2% anual, mentre que el risc per calor s'ha reduït només un 1% anual. La investigació, publicada a The Lancet Planetary Health, analitza dades de temperatura i mortalitat de 35 països europeus entre 2003 i 2020, cobrint més de 800 regions i 543 milions de persones. Sorprenentment, l'estudi mostra també que els dies amb temperatures extremadament fredes han caigut en 20,7 dies per dècada, mentre que els dies amb temperatures extremadament altes han augmentat en 2,8 dies per dècada. Això reflecteix que, tot i el canvi climàtic i l'augment de la temperatura global, els habitants del Vell Continent presenten una major capacitat d'adaptació a les temperatures baixes en comparació amb les altes.
Els investigadors han desenvolupat un nou concepte, la "temperatura de risc extrem" (ERT), per identificar llindars específics de temperatura per a cada regió. Això ha permès observar diferències significatives en la vulnerabilitat climàtica de cada territori i, per tant, identificar disparitats regionals. Malgrat les seves condicions climàtiques més càlides, el sud-est d'Europa presenta una major freqüència tant de dies ERT-fred com de dies ERT-calor, i inclou les zones més afectades en termes d'adaptació. Segons l'estudi, aquestes mancances poden ser donades per factors externs a la temperatura: “Les regions del sud d'Europa són més sensibles als canvis de temperatura a causa de factors socioeconòmics com un menor aïllament de les llars i menys inversió en salut pública”, afirma Zhao-Yue Chen, investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi.
Relació amb la contaminació atmosfèrica
L'estudi també analitza la interacció entre temperatures extremes i contaminació ambiental. En el 60% dels dies amb calor extrema i el 65% dels dies amb fred extrem es van superar els límits en contaminants de l'aire (com el PM2,5 i l'O3) recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Un cas especialment preocupant, com destaquen els investigadors, és l'augment dels episodis combinats de calor extrema i alts nivells d'ozó (O3), que han crescut en 2,6 dies per dècada. “A mesura que s'intensifica l'escalfament global, els episodis combinats de calor i ozó són una preocupació urgent per a Europa”, adverteix Zhao-Yue Chen. Aquestes combinacions poden amplificar els efectes adversos sobre la salut com esgotament o cops de calor, especialment en poblacions vulnerables.
Reptes i recomanacions
Malgrat els avenços en l'adaptació al fred, només 20 dels 38 països europeus disposen de sistemes de vigilància tèrmica i plans d'acció contra la calor. “És urgent millorar les estratègies d'adaptació a la calor i implementar mesures regionals específiques per protegir millor les poblacions vulnerables”, subratlla Joan Ballester Claramunt, investigador principal d'ISGlobal. Aquesta investigació és la primera a avaluar quantitativament les tendències, els patrons espacials i la composició d'esdeveniments combinats de calor i contaminació de l'aire a Europa i forma part del projecte Early-Adapt, finançat pel Consell Europeu d’Investigació, que té com a objectiu entendre com les poblacions responen als reptes climàtics emergents. Com a conclusió, l'estudi posa èmfasi en la necessitat d'un enfocament integrador entre polítiques climàtiques i de qualitat de l'aire per abordar els efectes combinats del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.