A l'agost, el govern espanyol va anunciar que posava les Forces Armades a disposició de les comunitats autònomes per col·laborar en les tasques de rastreig i evitar la propagació del coronavirus. Més d'un mes després, l'Exèrcit de Terra té fins a 1.100 efectius integrats als sistemes de cada autonomia. En totes, menys a Catalunya i Euskadi, que han declinat la presència de militars.
Per comptar amb aquesta ajuda, han de ser les comunitats les que facin arribar la seva sol·licitud al Ministeri de Sanitat, que les avalua i les trasllada Defensa per la seva materialització. Inicialment van ser 13 autonomies i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla les que van fer el pas de demanar rastrejadors militars per completar els seus equips, encara que aquest divendres es va sumar Extremadura amb la sol·licitud d'ajuda d'uns cent efectius.
En l'Operació Balmis iniciada amb l'estat d'alarma, l'UME va ser la primera en sortir al carrer per a tasques de desinfecció o trasllat de pacients, encara que poc a poc va anar delegant responsabilitats en la resta d'unitats de les Forces Armadas. Així ha succeït també en el cas dels rastrejadors i l'anomenada Operació Baluard, iniciada per efectius de l'UME que durant els últims dies estan cedint el comandament. Una vegada completat aquest procés, els equips de rastrejadors militars en totes les comunitats, excepte en Múrcia (Aire), estaran liderats per l'Exèrcit de Terra.
Aquests equips s'integren per a la seva tasca en els grups de rastrejadors civils que ja treballen en cada autonomia i fins i tot assumeixen els seus sistemes informàtics i de feina. Catalunya, en canvi, té els seus propis rastrejadors provinents de noves contractacions i un sistema propi.