La videoconsulta des de l'smartphone o a través de les apps de salut, entre altres nous canals de comunicació entre metge i pacient, s'han convertit en una forma d'assistència que cada vegada guanya més adeptes per part dels centres mèdics i hospitals tant públics com privats. Els experts consideren que amb aquesta digitalització s'està guanyant en agilitat i eficàcia en totes les especialitats.
Fins fa unes dècades era bastant habitual rebre la visita del metge de capçalera al mateix domicili, també davant d'una urgència. Ara, això només passa amb persones dependents o en casos d'extrema gravetat i urgència en cas que el pacient no tingui mobilitat a causa d'un incident.
De la visita domiciliària del passat s'ha evolucionat, en molt pocs anys i d'una forma sense precedents, cap a solucions més digitals i operatives que incrementen l'eficiència dels serveis mèdics i augmenten la satisfacció del pacient. Ara són ja els mateixos pacients els que recorren cada vegada amb més freqüència a aquests canals digitals per a certes qüestions com el seguiment de malalties cròniques, la consulta davant d'una urgència o sol·licitar una valoració per part d'especialistes com el dermatòleg, l'al·lergòleg o, fins i tot, el geriatre.
Un dels principals factors que ha contribuït a impulsar la telemedicina en els últims anys ha anat la situació provocada pel SARS-CoV-2. De fet, segons la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFyC), la covid ha suposat un pas endavant, accelerat, a un procés que es preveia a mitjà termini i ha aconseguit la seva normalització entre la ciutadania. Tanmateix, malgrat l'avanç i consolidació de la telemedicina en molts àmbits de la sanitat, encara queda camí per recórrer.
Una de les àrees en les quals la telemedicina sembla tenir més recorregut a curt termini és en Atenció Primària (AP). D'acord amb la SEMFyC, el Sistema Nacional de Salut (SNS) necessita al voltant de 10.000 metges de família més per assegurar el reemplaçament per les pròximes jubilacions, es tracta d'una de les especialitats més envellides (gran percentatge de professionals amb 60 anys o més) i que compta amb seriosos problemes de reposició.
"El model d'AP al qual ens ha conduït el sistema de gestió actual no permet plantejar-se una atenció que vagi més enllà d'un model de medicina d'escriptori i de burocratització dels professionals mèdics, quan la població presenta veritables reptes de salut com l'augment de persones amb múltiples malalties cròniques i la seva conciliació terapèutica o, en part fruit de l'envelliment poblacional agreujat pels dos anys de pandèmia, l'augment de les malalties no transmissibles," segons va afirmar la seva presidenta, María Fernández.
Però, a més de les consultes en l'AP, hi ha altres àrees on la digitalització s'ha d'accelerar. Exemple d'això és el servei d'Urgències, actualment amb una alta pressió a causa del col·lapse de l'Atenció Primària. La gradual incorporació de les noves tecnologies, fruit de l'aposta per la innovació, està facilitant que aquest tipus d'àrees, tradicionalment marcades per una forta presencialitat, estiguin migrant cap a una experiència 'phygital', on la fusió entre el món físic i digital es converteix a la clau de l'èxit.
Exemples d'urgències que aposten per aquest tipus d'entorns són hospitals universitaris com l'Infanta Elena o el Niño Jesús, centre que actualment està impulsant un projecte paneuropeu que té per objectiu aterrar solucions que harmonitzin i millorin els serveis d'urgències en cas d'accident, atemptat, catàstrofe natural o de pandèmia. Projectes així demostren que existeixen ja hospitals capdavanters que estan apostant fort per la digitalització i estan marcant el camí a seguir, així com contribuint a l'accelerament de la transformació digital del sistema sanitari cap a un mix fisicodigital.
En l'àmbit de les especialitats, algunes com la Dermatologia van ser de les primeres en fer servir la teleconsulta, fins i tot molt abans de la pandèmia. De fet, centres referents com a Clínica Dermatològica Internacional porta utilitzant des de fa anys la Teledermatologia a l'hora de realitzar diagnòstics segurs de les malalties de la pell, on la qualitat de les fotografies juntament amb la combinació de les dades clíniques permet dur a terme avaluacions segures i fiables.
Altres especialitats on és aplicable la telemedicina amb altes taxes d'èxit són, per exemple, la Psiquiatria per fer el seguiment dels pacients; l'Hematologia, en els casos en els quals es pot realitzar telecontrol de la coagulació; fins i tot en l'Oncologia per al control i seguiment de pacients tractats als hospitals de dia. També és cada vegada més habitual en Pneumologia, ja que avui és possible controlar els pacients amb EPOC de forma remota. A més, d'en l'especialitat Cardiovascular a l'hora de realitzar el seguiment als pacients crònics. Tot això beneficia i permet resoldre situacions, dubtes i preocupacions, no només dels pacients, sinó també dels seus cuidadors.