El recent descobriment per part d'un equip d'investigadors britànics d'una nova variant del VIH més virulenta que la 'clàssica' ha tornat a recordar que el virus segueix entre nosaltres, que no s'ha d'abaixar la guàrdia i que la resposta més eficaç per combatre'l continua sent el diagnòstic precoç i l'inici primerenc dels tractaments.
Segons un article publicat al web 'EresVIHda.es', arran de les notícies generades entorn del descobriment de la nova soca, experts espanyols consultats coincideixen que no hi ha actualment variants resistents als tractaments "robustos" actuals, ni l'acabada de descobrir VB, que ja no està en circulació, ni cap altra.
Javier Martínez Picado, investigador de l'Institut Català d'Investigació i Estudis Avançats (Icrea), pertanyent a l'Institut d'Investigació de la Sida (IrsiCaixa), explica a l'article que l'estudi britànic posa en evidència que el virus del VIH pot mutar a una variant més perillosa.
"Si el VIH fos un virus respiratori en lloc d'un virus que es transmet per fluids, segurament tindríem una bona quantitat de variants més virulentes i transmissibles", assenyala. Per això, insisteix que "el vital és tenir el diagnòstic el més ràpid possible i iniciar el tractament l'abans possible, a més de mantenir la vigilància epidemiològica".
En el mateix sentit s'expressa el doctor Antonio Antela, responsable de la unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la, que exposa en 'EresVIHda.es' que "quan un llegeix els titulars de premsa sobre aquesta nova variant del VIH, que diuen que es transmet més fàcilment i és més virulenta, gairebé entra en pànic. Però quan es llegeix l'estudi, llavors t'adones de la realitat".
Els investigadors situen l'origen de la nova variant a finals de la dècada dels vuitanta i la seva circulació a començaments dels 2000, però a partir de 2010 desapareix la seva incidència."Entre altres factors, per la introducció dels moderns tractaments antiretrovirals, que van impedir que prosperés i que aconsegueixen que el virus sigui indetectable i, per tant, intransmissible," diu Martínez Picado.
Els experts consultats a la publicació coincideixen que no hi ha en circulació actualment variants resistents als tractaments actuals, almenys a aquells l'eficàcia dels quals es dona a qualsevol escenari i davant de qualsevol pacient.
"Això és el que cal dir", afirma Antela. "No són tots iguals. Quan parlo dels tractaments eficaços em refereixo als que tenen una barrera genètica elevada, la qual cosa evita la resistència del virus al tractament, i són bé tolerats, segurs i fàcils de prendre. Aquests són els que fan que una persona amb el VIH que comenci avui el tractament el pugui ingerir sense problema durant dècades i pugui portar una vida normal", indica.
Afegeix que el problema "és que encara hi ha massa persones sense diagnosticar amb el VIH a Espanya: al voltant d'un 13% de les persones infectades" i remarca que "un dels aspectes positius de l'estudi és que es posa en evidència que existeix un mecanisme de vigilància que permet detectar exactament les variants, les mutacions. El que passa és que estem en un moment en què és molt fàcil fer un paral·lelisme amb la pandèmia de la covid-19, que és un virus totalment diferent que es transmet per altres vies més eficients, com la respiratòria, i les mutacions del qual s'han produït de manera molt ràpida. Algú pot pensar que passarà el mateix amb el VIH, i això no és així".
Tanmateix, els estudis sí que indiquen que les persones portadores de la nova variant del VIH que no van ser tractades presentaven una càrrega viral entre 3,5 i 5,5 vegades més gran que amb altres variants 'clàssiques'.
Però l'article destaca que després d'iniciar el tractament, "els individus amb la variant VB van tenir una recuperació del sistema immunitari i una supervivència similars a les dels individus amb altres variants del VIH", segons el doctor Antela.