La pandèmia ha provocat que malalties greus per a l'ésser humà hagin passat a un segon pla en el que a atenció es refereix, però no per això deixen de ser importants. El virus del VIH continua sent una amenaça crítica i constant per a la salut humana amb aproximadament 1,5 milions de noves infeccions només l'últim any.
En els últims 40 anys s'han estat buscant noves modalitats de tractament, però estan limitats pel coneixement de com el virus causa la infecció al cos humà. Com aquest virus petit amb només 12 proteïnes i un genoma de només un terç de la mida del SARS-CoV-2 segresta les cèl·lules del cos per replicar-se i propagar-se a través dels sistemes?
Un equip d'experts de la Universitat Northwestern ha dut a terme una investigació publicada a la revista Nature Communications, en la qual es duu a terme un nou enfocament d'edició de gens amb el sistema CRISPR –una tècnica d'enginyeria genètica en biologia molecular mitjançant la qual es poden modificar els genomes d'organismes vius– per identificar gens humans que són importants per a la infecció pel VIH a la sang. En total, s'han trobat 86 gens que poden exercir un paper en la forma en què el VIH es replica i causa malalties, inclosos més de 40 que mai no s'han analitzat en el context de la infecció pel VIH.
"Els tractaments farmacològics existents són una de les nostres eines més importants en la lluita contra l'epidèmia del VIH i han estat increïblement efectius per suprimir la replicació i propagació viral", assegura Judd Hultquist coautor de l'estudi. "Però aquests tractaments no són curatius, per la qual cosa les persones que viuen amb el VIH han de seguir un règim de tractament estricte que requereix accés continu a una bona atenció mèdica assequible. Una cosa que no és possible a tot el món".
Fins ara, els estudis s'han basat en l'ús de cèl·lules canceroses humanes immortalitzades com a models per estudiar com es replica el VIH al laboratori. Si bé aquestes cèl·lules són fàcils de manipular al laboratori, són models imperfectes de cèl·lules sanguínies humanes. A més, la majoria d'aquests estudis utilitzen tecnologia per rebutjar l'expressió de certs gens, però no els desactiva per complet com amb el sistema CRISPR, el que significa que els científics no sempre poden determinar clarament si un gen va estar involucrat en ajudar o suprimir la replicació viral.
"Amb el sistema CRISPR, no hi ha mitjancers: el gen està activat o desactivat", assegura Hultquist. "Aquesta capacitat d'activar i desactivar gens en cèl·lules aïllades directament de la sang humana canvia les regles del joc: aquest nou assaig és la representació més fidel del que succeeix al cos durant la infecció pel VIH que podríem estudiar fàcilment al laboratori".
En l'estudi, les cèl·lules T, el tipus de cèl·lula principal al qual es dirigeix el VIH, es van aïllar de sang humana donada i es van eliminar centenars de gens. A continuació, les cèl·lules es van infectar amb el VIH i es van analitzar. Les cèl·lules que van perdre un gen important per a la replicació viral van mostrar una disminució de la infecció, mentre que les cèl·lules que van perdre un factor antiviral van mostrar un augment de la infecció.
A partir d'allà, l'equip va validar els factors identificats eliminant-los selectivament en nous donants, on van trobar una ruptura gairebé uniforme de les vies acabades de descobrir i les ben investigades. Els experts es mostren molt esperançats amb el desenvolupament addicional d'aquesta tecnologia per permetre la detecció de tot el genoma en la qual eliminen o activen de forma independent cada gen en el genoma humà per identificar tots els possibles factors de l'hoste del VIH.