Alguns experts proposen utilitzar diacetilmorfina, el nom científic de l'heroïna, per als pacients addictes a aquesta substància que han recaigut diverses vegades. "Seria el medicament ideal, però el nom 'heroïna' fa por", declara el catedràtic emèrit de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Miquel Casas a l'ACN. Es tracta d'una proposta que no és nova i que països com ara Suïssa i Alemanya ja apliquen. En canvi, a Espanya aquest plantejament no té suport polític ni social ni tampoc consens en la comunitat mèdica.

El catedràtic Miquel Casas, que va ser cap del Servei de Psiquiatria de Vall d'Hebron, apunta que el tractament "ideal" per a les persones addictes a l'heroïna que recauen seria la diacetilmorfina. En aquest sentit, apunta que permetria "normalitzar la vida" d'aquests pacients i de les seves famílies. I assenyala que un dels principals problemes és que en lloc de tractar la persona addicta com a malalta se l'estigmatitza.  

Filant més prim, Casas explica que, des del punt de vista de les neurociències, la persona addicta té un problema al sistema nerviós central. Concretament, li falten pèptids opioides, i busca la manera de compensar aquest dèficit i per això acaba incorrent en conductes de risc.  Alhora, Casas lamenta que les persones addictes siguin considerades com a "vicioses" quan tenen un dèficit de pèptids opioides al sistema nerviós central que intenten compensar amb l'heroïna.

Casas va exposar el seu parer en un fòrum sobre substàncies no prescrites, organitzat per l'associació Ex Aequo, la revista 'Low Threshold Journal' i les agències de Salut Pública de Catalunya i de Barcelona i que va tenir lloc fa uns dies a la capital catalana. En la taula sobre els programes d'heroïna, hi van participar altres especialistes, que van explicar experiències com el tractament amb heroïna a Suïssa o l'assaig clínic que va engegar-se a Granada el 2003 i que ha quedat com una raresa a l'estat espanyol. 

Assaig per utilitzar l'heroïna

A Catalunya, el Departament de Salut va impulsar un assaig l'any 2004 per utilitzar l'heroïna per via oral com a tractament de desintoxicació als hospitals Vall d'Hebron, Mútua de Terrassa i Sant Pau, però no va tenir continuïtat. Aquell estudi era un primer pas per demostrar que l'heroïna es pot emmascarar en un assaig clínic, és a dir, que es pot administrar sense que ni els pacients ni els metges sàpiguen què és el que estan rebent o dispensant (estudi de doble cec).

"Va sortir molt bé, però després no hi va haver el consens polític per tirar-lo endavant", recorda Casas. "Com que no hi havia una gran demanda social i els professionals que treballem en addiccions tampoc demanem que necessitem l'heroïna, o la diacetilmorfina, com a medicament, el poder polític s'inhibeix. Per què s'hauria de complicar la vida amb un tema difícil d'aprovar si ningú li ho demana? Aquest és el problema que tenim", afirma.

Comparació amb la diabetis

El catedràtic emèrit de Psiquiatria de la UAB compara el cas dels addictes a l'heroïna amb els diabètics.  "És un problema similar. Les persones diabètiques els falta insulina i si no en prenguessin tindrien una vida molt complicada", comenta. "Si dones heroïna a la persona addicta, normalitza el funcionament del cervell igual que la insulina ho fa amb el pàncrees d'una persona diabètica", sosté. 

Finalment, Casas apunta que "la medicina oficial ja està satisfeta amb els programes de reducció de danys". Segons ell, la medicina oficial pretén que les persones addictes "no es facin mal ni facin mal els altres". I així, assegura, es manté "el paradigma antic", l'intent que aquestes persones abandonin l'heroïna amb tractaments de desintoxicació a partir de metadona o altres com la buprenorfina o la morfina.