Representants de l'àmbit polític, sanitari, institucional i empresarial s'han donat cita en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en la jornada 'Sanitat 2050: Cap a una Estratègia a Llarg Termini' per debatre sobre el futur de la sanitat a Espanya. L'acte, organitzat per AstraZeneca, ha posat de manifest la necessitat de promoure un sistema de salut modern, competitiu i sostenible preparat per fer front als reptes del futur, com l'envelliment de la població, la digitalització o l'amenaça de potencials pandèmies.

El secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, va subratllar que "quan parlem d'inversió en salut, ens referim que tots els recursos destinats a aquest àmbit s'han d'enfocar en generar un benefici que es projecti cap al futur i cap als altres". "Per això, l'ús del terme inversió en lloc de despesa té un significat especial, ja que implica una visió a llarg termini orientada al benestar col·lectiu", va indicar.

Un enfocament que s'alinea amb les reflexions de l'informe Draghi i l'Estratègia de la Indústria Farmacèutica 2024-2028, que destaquen que el sector farmacèutic és essencial no només per a la salut i la qualitat de vida de les persones, sinó també com a motor de les economies més importants del món.

Segons l'informe "El Valor del Medicament des d'una Perspectiva Social", elaborat per la Fundació Weber i Farmaindustria, el 73% de l'augment de l'esperança de vida pot atribuir-se a l'arribada de nous medicaments.

Amb una esperança de vida de 84 anys, Espanya és un dels països més longeus i amb més qualitat de vida del món, un assoliment que és possible gràcies al robust sistema de benestar i ecosistema d'innovació en salut.

Per la seva part, la directora d'Assumptes Corporatius i Accés al Mercat de AstraZeneca, Marta Moreno, va explicar que "la sostenibilitat del sistema sanitari passa per fomentar un entorn competitiu on la inversió en innovació sigui considerada com una palanca de progrés social i econòmic".

"Hem d'evolucionar cap a un model basat en la prevenció i el benestar, en lloc d'un de centrat exclusivament en el tractament de malalties. Des de AstraZeneca, ens comprometem a continuar sent part activa d'aquesta transformació, potenciant la col·laboració publicoprivada per enfortir el lideratge científic d'Espanya, accelerar l'arribada de tractaments que canvien vides i desenvolupar fórmules que garanteixin un accés equitatiu," va proclamar.

Durant el debat s'ha aprofundit en polítiques i models de finançament innovadors, com associacions publicoprivades, mecanismes d'incentius o pagament per resultats, que tenen l'objectiu de facilitar l'accés a tractaments avançats i optimitzar l'assignació de recursos.

També s'han explorat exemples inspiradors d'altres sectors, com l'automoció o l'energia, i casos en altres països, com Suècia i Dinamarca, la inversió sanitària dels quals per càpita és de les més elevades a Europa.

La comissionada del Perte de Salut d'Avantguarda del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Raquel Yotti, va assegurar que "el Perte és una gran estratègia de país impulsada pel Govern d'Espanya des de l'any 2021 amb l'objectiu de millorar les nostres capacitats per protegir la salut dels ciutadans i, de forma simultània, generar oportunitats de creixement econòmic, ocupació de qualitat i teixit industrial".

Yotti també va afirmar que "totes les inversions i reformes que estem duent a terme tenen relació amb el poder transformador de la innovació, que es concep com un element nuclear i transversal que ha de modernitzar i connectar les administracions, el sistema sanitari, la indústria que desenvolupa i fabrica medicaments, productes sanitaris i tecnologia, les empreses de serveis, els socis tecnològics que impulsen la digitalització i la intel·ligència artificial, els centres d'investigació, les societats científiques i professionals, i, per descomptat, els ciutadans i pacients que són els receptors últims de tots els avenços".