En els últims dies s'ha parlat d'una explosió de casos de xarampió a Catalunya i la resta de l'Estat. Però, què en sabem? Segons les últimes dades del Departament de Salut, fins al 19 de febrer s'han confirmat 17 casos al país, mentre que l'any passat se'n van notificar 26 entre l'1 de gener i el 26 de setembre. És a dir, que en vuit setmanes de 2025 s'han registrat més de la meitat dels casos dels nou primers mesos del 2024. I si ampliem la mirada a tot l'estat espanyol, la situació és similar: d'acord amb les dades traslladades per la Xarxa de Vigilància Epidemiològica, s'han confirmat 110 casos des que va començar l'any, més de la meitat del total de casos que es van notificar l'any passat (217).

La situació, de moment, és millor que a altres indrets del món. Als Estats Units, per exemple, aquest dimecres s'ha informat de la mort per xarampió d'un nen en edat escolar i no vacunat a Texas, en mig d'un brot amb 124 afectats a les comunitats texanes de South Plains i Panhandle. La majoria dels casos són nens i 18 persones han estat hospitalitzades durant el brot, que afecta una comunitat mennonita de pobles petits amb baixes taxes de vacunació i on els habitants es desplacen entre la comarca per anar a treballar, assistir a l'església o fer les seves compres setmanals.

Epidèmia al Marroc i risc a Catalunya

Així mateix, a finals de gener, el Ministeri de Salut marroquí va informar que es gestiona una epidèmia de xarampió al Marroc que ha registrat 25.000 casos entre setembre del 2023 i gener del 2025, amb 116 morts. "Aquesta situació augmenta el risc d'importació de casos de xarampió al territori de Catalunya", adverteix el Departament de Salut, que detalla que sis dels 17 casos confirmats són procedents d'aquest país nord-africà. No són els únics casos importats, ja que un d'ells és procedent del Vietnam, mentre l'origen dels altres deu és desconegut. Si s'ha previst un viatge al Marroc, cal seguir les recomanacions vacunals —i si s'hi ha viatjat, cal estar atents.

Sobre els casos confirmats a Catalunya, Salut afegeix que set d'ells es van notificar el gener i 10 al febrer. A més, dels 17 n'hi ha dos de vacunats amb una dosi, sis de no vacunats i nou amb l'estat vacunal desconegut: dels set casos importants, n'hi ha dos de no vacunats, quatre amb l'estat vacunal desconegut i un vacunat amb una dosi (el del viatge al Vietnam); dels deu casos d'origen desconegut, n'hi ha quatre de no vacunats, cinc amb l'estat vacunal desconegut i un de vacunat amb una dosi (una infermera). S'han notificat dos brots, un al territori de Tarragona i un altre al Barcelonès Nord-Maresme.

Xarampió: transmissió, símptomes i tractament

Abans de continuar, cal recordar que el xarampió és una malaltia vírica molt contagiosa que es transmet habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions. El període de temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des d'uns quatre dies abans fins quatre dies després de l'aparició de l'erupció. Des del moment que una persona susceptible s'ha infectat fins que se li manifesten els primers símptomes de xarampió poden passar entre 7 i 21 dies. Totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vacunades són susceptibles de patir-la, motiu pel qual Salut recorda que la vacunació és la mesura de prevenció més eficaç per tal d'evitar la malaltia. En cas de sospita, cal prendre mesures de protecció individual, procedir a l'aïllament i comunicar-ho als serveis de vigilància epidemiològica.

El xarampió comença amb símptomes de refredat (ulls envermellits, secreció de nas o tos) i febre superior als 38 °C, amb afectació de l'estat general. Passats tres dies, apareix una erupció vermellosa característica, molt poc prominent, envellutada al tacte, que s'inicia en el cap (rere les orelles) i es va estenent a la resta del cos, sense afectar els palmells de les mans ni la planta dels peus. És una malaltia molt molesta i les complicacions que se'n deriven poden ser greus, fins al punt que gairebé un 20% dels malalts presenten otitis, diarrea o pneumònia, una de cada mil persones presenta encefalitis i en alguns casos pot ser mortal. No hi ha tractament específic i els metges es limiten a receptar antitèrmics (paracetamol) si hi ha febre, calamina per a la picor i xarop per la tos, alhora que es recomana beure molt líquid durant el període febril. Si hi ha sobreinfecció bacteriana, els metges prescriuen el tractament antibiòtic més adient.

Missatge de tranquil·litat dels experts

Davant la situació a l'estat espanyol, el Science Media Center va organitzar aquest dimarts una sessió en línia en la qual diferents experts en malalties infeccioses i vacunes han enviat un missatge de tranquil·litat. La investigadora Noemí López, del Centre Nacional d'Epidemiològica-Institut de Salut Carles III (CNE-ISCIII), ha precisat que es tracta d'una "situació esperable en un context de posteliminació" del virus. Així, ha explicat que l'increment de casos no implica la pèrdua de la "situació d'eliminació" que l'Organització Mundial de Salut (OMS) va atorgar a Espanya el 2016 després d'acreditar que no havia existit una transmissió endèmica del virus durant els dos anys anteriors, cosa que encara no ha canviat.

López ha apuntat que 41 dels 110 casos confirmats tenen l'origen en un brot del País Basc, que s'ha produït entre la comunitat i ha impactat a l'hospital, on s'amplifica la difusió de la transmissió. També ha indicat que els contagis s'estan desenvolupant, generalment, en persones adultes. "Realment és estrany que tinguem casos, com passa en països del nostre entorn on les cobertures de vacunació són més baixes i (...) els més afectats són els petits perquè les vacunacions són pitjors que les nostres. Ara mateix estem atenent a un xarampió que és l'esperable en un context de posteliminació. Està afectant generalment els grups d'edat relativament susceptibles que no van poder tenir el xarampió perquè no hi havia circulació i tampoc hi havia cobertures vacunals prou altes per poder-los protegir", ha detallat.

Cal recordar que les persones susceptibles són les nascudes entre el 1978 i el 1987. En aquest sentit, la investigadora ha afegit que "no és d'esperar" que el xarampió es transmeti en nens petits perquè és un grup "ben" vacunat. El pediatre, portaveu i vocal sènior de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Fernando Moraga-Llop, ha avisat que hi ha comunitats amb nivells de vacunació per sota de l'esperat. Si bé la mitjana és "prou bona", cal prendre la xifra amb "certa cautela en determinades ciutats grans". "Allà sí que caldria fer un estudi de cobertures vacunals per barris, per zones, i un s'adonaria que potser en una cobertura vacunal de mitjana del 97% en una ciutat important, hi ha alguna zona que té una cobertura del 50%", ha advertit.

La portaveu de la Societat espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), María del Mar Tomàs, s'ha mostrat d'acord amb Moraga-Llop en el fet que hi hagi zones concretes on la taxa de vacunació no sigui suficient: "Per això el virus en aquestes zones sí que està trobant capacitat de replicar i d'estendre's i provocar petits brots, que són petits, però s'estan sumant". Pel que fa als casos importats, López ha insistit en la idea que no es tracta només de migrants, sinó també de turistes, i que cal "no estigmatitzar" els col·lectius ni "assenyalar-los" com a responsables de la infecció. "En lloc de culpabilitzar, posar el focus en l'accés al sistema sanitari", ha destacat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!