El 24,3% de les defuncions del 2020 es van produir per malalties al sistema circulatori i el 22,8% per tumors, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En aquest sentit, i amb motiu que aquest divendres dia 4 de febrer és el Dia Mundial contra el Càncer, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) ha fet públic el nombre de càncers que podrien diagnosticar-se aquest 2022. En total, calculen que podrien ser 280.100 casos, una dada superior als pronòstics per al 2021, que van ser 276.239. Aquests són els càlculs que ha fet la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) i que recull l'informe "Las cifras del cáncer en España 2022", editat per les dues entitats.
Sense incloure el possible efecte del coronavirus, els nous casos de càncer a Espanya patiran, doncs, un lleuger increment. "Es creu que podria haver-hi un efecte covid, sobretot perquè s'han endarrerit els diagnòstics", explica Santiago Viteri, al capdavant de la Unitat d'Oncologia de la Clínica Mi Tres Torres de Barcelona. "Hi ha un increment d'uns, aproximadament, 3.000 casos més", i afegeix que "no s'havien detectat abans aquests casos perquè alguns pacients tenien por, han posposat revisions i estem veient aquests casos ara". En aquest sentit, també destaca que han augmentat els factors de risc com el sedentarisme o l'obesitat.
D'aquesta manera, l'oncòleg constata que hi ha cinc factors de risc que tenen a veure amb un terç de les morts per càncer. "Un terç de les morts per càncers es relaciona amb aquesta causa evitable". En conversa amb ElNacional.cat, destaca que el tabac, l'alcohol, el sedentarisme i l'obesitat i també algun tipus d'infeccions hi tenen una relació immediata.
Vacunes contra el càncer?
Preguntat per si les vacunes d'ARN podrien jugar un paper important, Viteri constata que "podrien suposar un avenç". "La resposta immunitària que tenim amb els virus és similar quan hem de contrarestar cèl·lules canceroses". Així, el metge destaca que el nostre sistema és capaç de detectar les cèl·lules i combatre-les i que quan fallen és quan es detecta el càncer. "Les vacunes d'ARN missatger que s'han desenvolupat amb la covid s'estan investigant i s'estan fent investigacions per poder-les aplicar i potenciar el sistema immune contra les cèl·lules canceroses".
Encara que pugui semblar que algunes persones tenen un sistema immune per lluitar contra el càncer i altres no, no hi ha una causa perquè una persona acabi desenvolupant càncer o no. "Sempre és multisectorial", i insisteix que "a mesura que anem fent-nos grans, la resposta immunitària baixa" i, per tant, tenim menys capacitat per atacar les cèl·lules ferides. "Les cèl·lules es fan malbé per l'exterior; el tabac, per exemple, produeix una irritació crònica, perquè si sempre ataques, hi ha més possibilitats que les cèl·lules fallin". Malgrat tot, també destaca que hi ha un factor genètic, i que hi ha famílies que tenen un gen que els fa més susceptibles de tenir càncer.
Mostres / Unsplash
Tipus de càncer
El càncer de pulmó segueix sent la principal causa de mortalitat d'homes amb càncer. Seguit pel de còlon i pròstata. El 26,9% de les morts en homes són per càncer, mentre que el 16% són per malalties infeccioses. Per tant, el càncer passa per davant de les malalties infeccioses. Encara no és el cas en les dones, en les quals les malalties cardiovasculars estan encara per davant en causa de mort. El càncer de mama, però, és el més freqüent en dones, tot i que té molt bones taxes de recuperació, segons constata l'expert. En els homes és el de pulmó, que costa més de detectar perquè no es realitza un programa de detecció precoç. "Tenen més mortalitat", destaca. Tot i això, l'única explicació que hi ha al respecte és que l'hàbit del tabac ha estat menys important en dones que no pas en homes. "Ara, però, la taxa baixa en homes i puja en dones i el càncer de pulmó comença a ser freqüent en dones".
Hi ha diferències també entre els càncers més detectats i els que produeixen més mortalitat. "El càncer de pròstata és molt freqüent en homes, però molts no se'n moriran. En canvi, el de pulmó és el tercer, però, malauradament, la majoria morirà". En el cas de les dones, destaca que es poden arribar a detectar fins a 35.000 casos de càncer de mama, tanmateix, la majoria sobreviuran.
L'estat anímic és important
Sembla mentida, però l'estat anímic és important. "Hi ha moltes coses que entren en joc durant el procés", ressalta. "El pacient és protagonista i actor i pot fer moltes coses per millorar el seu estat de salut física i mental des del diagnòstic al tractament per intentar que funcioni millor". En aquest sentit, Viteri subratlla que el tractament és crucial, tot i això, cuidar altres aspectes com l'alimentació o l'exercici fa que algunes coses puguin anar millor.
Hi ha pronòstics que calculen que, en vint anys, hi haurà gairebé un 50% més de casos de càncer. Davant d'aquesta constatació, l'oncòleg comenta que l'envelliment de la població és una part important, perquè com més vella és la població, hi ha més possibilitats de tenir càncer. Així, recorda que en països en vies de desenvolupament hi ha poques persones que es morin de càncer, perquè no arriben a aquestes edats. Per intentar reduir aquest percentatge, però, destaca que es podrien controlar hàbits com el sedentarisme, perquè l'entorn també hi influeix; un entorn com molt bé podria ser la pol·lució ambiental.
Es fa prou per lluitar contra el càncer?
La realitat és que sempre es pot fer més, però fugint dels tòpics, Viteri constata que hi ha dos enfocaments: el més preventiu i el de la malaltia, que s'ha d'atendre. En els últims 15 anys, explica, el tractament contra el càncer ha avançat. D'una banda, hi ha la medicina personalitzada o de precisió que analitza gens del càncer i detecta el que s'ha fet malbé o malgastat perquè el medicament vagi dirigit a aquesta mutació genètica. "Això es va començar a fer servir l'any 2004, i després de 15 anys s'han posat a la venda diverses desenes de medicaments. Tenen efectes de viure més i viure millor, malgrat que no curin". Per altra banda, també hi ha el diagnòstic molecular o genètic, d'immunoteràpia contra el càncer, que consisteix a poder detectar cèl·lules malignes i destruir-les. "Aquests tractaments s'estan encara investigant amb quimioteràpia i estan aconseguint que molts pacients, fins i tot amb metàstasi, visquin molts anys més".
Tot i aquests avenços, però, el doctor creu que no s'està treballant tant en la detecció precoç i la prevenció. "Si treballéssim més aquests aspectes, la gent no tindria càncer, se li detectaria i se li podria curar. S'ha posat molt d'esforç en com tractar la malaltia i no se n'ha posat tant en la prevenció", unes mesures que, ressalta, podrien sortir al final més barates, perquè hi hauria menys casos. En aquest sentit, l'expert posa de manifest que en alguns llocs es realitzen proves TAC de manera preventiva en persones que podrien ser susceptibles de tenir càncer de pulmó. Tot i això, reconeix que suposa un esforç de recursos econòmics i de personal. Queda camí per recórrer.
Imatge principal: Metàstasi de càncer de pulmó / Unsplash