Científics espanyols han desenvolupat un nou fàrmac que administra per via subcutània nanopartícules proteiques citotòxiques que eliminen les cèl·lules mare metastàtiques i prevenen la metàstasi en un model de càncer colorectal, sense efectes adversos o tòxics perceptibles.
Investigadors de l'Hospital de Sant Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CIBER-BBN han comprovat que aquesta nova forma farmacèutica, una vegada administrada subcutàniament, allibera nanopartícules que es dirigeixen cap als teixits tumorals augmentant la seva captació a les cèl·lules mare metastàtiques.
Segons han explicat els investigadors, que publiquen el seu treball a la revista 'Advanced Materials', el nou fàrmac tindrà un elevat impacte clínic en no ser necessària l'administració hospitalària, com succeeix en la majoria de fàrmacs antitumorals actuals.
El fàrmac, que combina l'alliberament sostingut amb el direccionament a un receptor present en nivells elevats a la membrana de les cèl·lules mare metastàtiques, podria ser utilitzat, segons els científics, per tractar com a mínim 23 tipus de càncer que també expressen alts nivells d'aquest receptor a les cèl·lules tumorals.
Nova forma farmacèutica
El grup d'investigadors està format per l'equip d'Antonio Villaverde i Esther Vázquez, de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB), i liderats per Ramón Mangues, de l'Institut d'Investigació de l'Hospital de Sant Pau (IIB Sant Pau).
Investigadors del grup que dirigeix Ramon Mangues a l'Hospital Sant Pau i el CIBER-BBN / Gaceta Médica
En la seva investigació han creat cossos d'inclusió de fibres amiloides i nanoestructuradas que, quan s'administren per via subcutània en ratolins de laboratori, són capaces d'alliberar nanopartícules citotòxiques solubles de manera continuada, portadores d'una exotoxina que aconsegueix mantenir una concentració estable d'aquesta nanomedicina a la sang i en els teixits.
Segons els investigadors, aquesta nova forma farmacèutica d'administració subcutània per a alliberament sostingut permet administrar altes dosis d'aquest nanofàrmac, en intervals prolongats (setmanes en ratolins i probablement mesos en humans) sense toxicitat en el punt d'injecció o en els teixits normals, mentre genera un potent efecte antimetastàtic.
Menys fàrmacs antitumorals
També indiquen que el desenvolupament del fàrmac per a la seva administració en humans reduiria la necessitat d'injectar dosis freqüents, per via intravenosa, dels fàrmacs antitumorals citotòxics actuals, que requereix hospitalització.
En les proves en laboratori, el nou fàrmac ha aconseguit una reducció notable de la mida del tumor al còlon alhora que bloqueja el desenvolupament de metàstasi als ganglis limfàtics, el pulmó, el fetge i el peritoneu, sense captació ni toxicitat apreciable en teixits sans (no tumorals), segons han publicat els autors. "Aquesta teràpia ofereix una resposta a la urgent necessitat mèdica d'inhibir el desenvolupament de les metàstasis, que representa la principal causa de mort en pacients amb càncer", han assenyalat.