Quin paper tenen les farmàcies durant la pandèmia? En els darrers dies han aparegut, de forma tímida, a l'actualitat per veure si poden ser el complement perfecte per a les escoles o per quan s'ofereixin testos ràpids a la població.
Els farmacèutics són un col·lectiu sanitari però és important detallar la seva funció i donar-los veu. ElNacional.cat ha parlat amb Guillermo Bagaría, vocal de l’Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i ja d'entrada ens constata una realitat que podíem intuir: se senten poc escoltats. "Sí, tenim aquesta sensació, sobretot si et refereixes als professionals d'oficina sanitària".
No venem medicines, dispensem medicines
Els farmacèutics els podem trobar a tot arreu, també als hospitals o laboratoris, però avui posem l'objectiu en aquells que estan de cara al client o, millor dit, el pacient. És important conèixer la consideració es té d'ells per entendre quin grau d'actuació poden tenir en aquesta pandèmia: formen part de la gestió sanitària privada, però a la vegada són d'interès públic: "Estar darrere d'un taulell és una tasca assistencial, no som botiguers perquè no venem medicines sinó que les dispensem". Una tasca que queda, sovint, camuflada per la privacitat del sistema.
Les farmàcies: poden ser un complement als CAP?
Bagaría admet que hi ha un marc de diàleg permanent amb el Govern pel que fa a la prevenció i la promoció del coronavirus però cal anar a més. Els farmacèutics reivindiquen el paper "d'assistència mèdica i consell" que donen i s'han ofert, en més d'una ocasió, a complementar el paper dels CAP en aquelles tasques "de desconnexió a la qual la Covid els obliga" per una simple raó de col·lapse en l'atenció. A tall d'exemple, Bagaría cita pacients que pateixen hipertensió i "ara tenen més dificultats per ser atesos per un metge".
La farmàcia pot controlar la tensió arterial i proposa que, de forma connectada, donarien un control d'aquest pacient als indicadors de salut públics. Per això, reivindica una tasca que ara mateix no es produeix en la mesura adequada: comunicar-se. "Per resoldre les carències no hem deixat d'insistir des de l'inici de la pandèmia en un marc de comunicació amb els centres d'atenció primària".
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona entén que aquests vulguin tenir controlada la informació pública però recorda que ells també formen part d'aquest circuit sanitari i "si la societat pateix, cal parlar i millorar". De fet, alguns centres públics ja han sol·licitat la seva ajuda: "Tenim demandes dins el mateix territori a títol individual d'alguns CAP. El problema és que no tenim l'empar polític, no podem construir lideratges individuals".
Portem una sobrecàrrega d'atenció ciutadana
Bagaría posava l'exemple de la tensió arterial però també n'hi ha d'altres, com la diabetis, on un descontrol del pes pot ser perillós i la farmàcia pot assumir aquesta tasca de seguiment. En definitiva, són subjectes actius de l'atenció del pacient: "Estem desbordats perquè tenim una sobrecàrrega, som dels més propers amb les persones i ens hem convertit en grans reveladors de les angoixes i febleses de tothom. Ara ens venen a consultar moltes més coses del que abans era habitual".
Testos serològics a les farmàcies, una opció?
Des del Col·legi són especialment cautelosos en aquesta resposta, no per una negativa sinó per exigir protocols estrictes i ben treballats: "No de qualsevol manera, cal debatre-ho i consultar-ho a l'administració pública". Per exemple, es proposa registrar d'alguna manera les persones que s'ho fan i saber com derivar-los a un CAP perquè facin un altre test de confirmació.
"Cal analitzar el circuit i la integració del farmacèutic a aquestes propostes. Ara mateix, no es dona un feedback gaire positiu amb el Govern". De moment, no s'ha considerat necessària aquesta via però sí d'altres com la perllongació dels plans de medicació: "Nosaltres hem llançat l'esquer, ara falta que ens responguin".
Podem complementar els CAP atenent els contactes estrets o els asimptomàtics
El passat mes d'abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va presentar el primer protocol per la Covid. Ara, s'hauria d'adaptar a la realitat de la segona onada però és revisable. A grans trets, consideren que poden fer una gran tasca en "rebaixar la tensió dels CAP per a aquells pacients que siguin contactes estrets o asimptomàtics". És a dir, que l'atenció primària es dediqués, amb més exclusivitat, als pacients amb simptomatologies.
Testos d'antígens per a tothom i de forma lliure?
Un dels debats que més s'ha produït en els darrers dies és l'arribada dels testos ràpids d'antigen. El farmacèutic Bagaría ho veu amb bons ulls: "Les PCR tenen una dificultat operativa important que les proves ràpides amb quinze minuts no presenten perquè són senzilles". Ara bé, i aquí destaca el gran però, afegeix que els antígens "sempre s'han de fer en un context sanitari, no són aptes per a l'autodiagnòstic. L'usuari ho ha de fer acompanyat d'un professional i no sol a casa seva".
I en dona els motius: s'haurà de veure si se li ha de demanar que faci confinament o derivar-lo a un hospital. "Imagina't que ho compres per Internet, et dona positiu però penses 'passo de confinar-me', no actues i fas vida social". L'ús individual no soluciona el problema de la pandèmia. "L'autodiagnòstic, a dia d'avui no l'entenc. Solucionen la logística i l'economia però és indispensable la supervisió d'un sanitari".
No tenim una data per començar a subministrar testos ràpids
Des del Col·legi no amaguen la realitat: a dia d'avui és fàcil trobar un test d'antigen a través d'Internet, per exemple. "Hi ha disponibilitat en el mercat, nosaltres com a farmacèutics rebem multitud de correus electrònics per comercialitzar més d'una marca però diem que no perquè la normativa sanitària espanyola encara no n'ha admès cap".
Davant la incongruència que dona trobar-ho per vies no legals, Bagaría demana "regular un mercat per garantir la qualitat dels productes que circulen", i afegeix: "Fem aquesta crida perquè l'abastiment a través d'Internet és un risc per a la població. Però ara mateix, d'acord amb l'administració, no tenim cap data marcada al calendari". Els farmacèutics s'ofereixen a fer els d'antígens però no les PCR: "Com més aviat, millor".
El Govern no ha contactat amb nosaltres per ajudar-los amb les PCR a alumnes d'ESO
Una de les darreres notícies és que els farmacèutics podrien acompanyar i ajudar els alumnes d'ESO per fer-se ells mateixos les proves de PCR. La secretària general d'Educació, Núria Cuenca, admet poder escoltar la seva proposta davant l'allau de crítiques dels docents i sindicats per derivar-los aquesta responsabilitat de supervisió sense ser membres especialitzats en l'àmbit sanitari.
Bagaría matisa que, de moment, tot són supòsits: "Per a aquest tema no han contactat amb nosaltres però si hi ha una necessitat, seiem i parlem-ne". També dona una idea: "Si tenim una farmàcia cada 250 metres en un espai urbà, no cal desplaçar aquests menors. Potser és millor fer visites concertades i de forma ordenada en un espai concret".
El ventall de solucions és ampli, els farmacèutics volen escoltar i ser escoltats i Bagaría ho acaba amb un símil: "Fem una reivindicació com a sanitaris des del punt de vista constructiu. Aquesta pandèmia es tracta de portar-la com un vaixell i nosaltres podem ser un rem més".