Els Estats Units viuen actualment una crisi de salut pública de dimensions astronòmiques. La xifra de morts per sobredosis de drogues s'ha multiplicat en els últims anys, rondant ja les 100.000 defuncions anuals, un increment que s'ha vist impulsat, principalment, per l'arribada massiva de fentanil. Aquest potent narcòtic s'ha escampat per tot el país, convertint els milions d'usuaris en autèntics zombis. Les preocupants imatges circulen dia sí, dia també, per les xarxes socials, i ara preocupa que aquesta droga pugui travessar l'Oceà Atlàntic i establir-se a casa nostra.

Ara bé, segons els experts, no hi ha motiu de preocupació: Espanya no patirà una crisi de salut pública pel fentanil, com sí que passa als EUA des de fa anys. En un detallat informe finançat per Ministeri de Sanitat, en el qual han participat diversos investigadors de renom, se subratlla que no es pronostica que aquesta droga arreli a Espanya i Catalunya. El motiu, però, no és precisament motiu de celebració: si a casa nostra no s'espera que penetri el fentanil, no és perquè siguem més reticents al consum d'opioides, sinó precisament perquè ja tenim l'heroïna. "Mentre hi hagi heroïna, el fentanil no tindrà mercat ni demanda aquí", ha confirmat l'autor de l'estudi, David Pere Martínez-Oró.

Els motius pels quals no arriba el fentanil

No és l'únic motiu. Cal destacar també altres motius pels quals el fentanil no arriba a Espanya, com per exemple l'interès que ja suscita el mercat estatunidenc, la irrupció d'alternatives a Europa, o el control de la comunitat internacional. Segons els experts, els traficants asiàtics de drogues prefereixen vendre el fentanil i els seus precursors "als càrtels mexicans per abastir el mercat nord-americà". A més, la prohibició de la Xina, des del maig del 2019, de fabricar fentanil i el fet que la comunitat internacional s'esforci a fiscalitzar aquest producte "han provocat una clara reculada de la família del fentanil als mercats internacionals de substàncies il·legals". La persistència de l'oferta d'heroïna procedent de l'Afganistan, malgrat la prohibició d'aquest cultiu per part dels talibans, el retrocés dels fentanils i la irrupció dels nitazens, i la "robusta xarxa espanyola d'atenció a les addiccions" fan descartar que a Espanya es pugui produir una situació semblant a la crisi dels Estats Units, conclou l'estudi.

De fet, l'informe destaca que del miler de morts per reacció aguda a les drogues registrades l'any passat a Espanya, només en una vintena es van trobar rastres de fentanil, la qual cosa sembla confirmar que no creix el nombre de persones mortes per aquesta substància. Per contra, l'informe fixa la seva atenció sobre els nitazens (drogues de disseny que no estan controlades per cap llei o convenció), que "han desplaçat els fentanils als mercats internacionals de drogues" en els darrers anys. Aquesta és una família dels opioides sintètics, la majoria dels quals són legals. "Els nitazens van ser detectats per primera vegada a Europa el 2019 i, des del juny del 2023, especialment al Regne Unit, els Països Baixos i les repúbliques bàltiques", però "semblen no representar cap amenaça per a Espanya, encara que caldrà estar atents".

El consum dels 60.000 drogoaddictes a Espanya

A l'estudi es descriuen també les característiques dels aproximadament 60.000 consumidors de drogues a Espanya, una població "envellida, policonsumidora i en situació d'exclusió social". "Hem posat massa atenció al fentanil, però és la metamfetamina la substància que actualment representa la principal amenaça en l'àmbit de les drogues", alerta. A diferència dels Estats Units, la xarxa espanyola de tractament a les drogodependències compta amb una àmplia oferta de recursos i programes per atendre les persones amb problemes de consum de drogues, especialment amb metadona i també buprenorfina, fet que suposa "un factor de protecció".