La malaltia del fetge gras no alcohòlic es produeix quan s'acumula un excés de greix a les cèl·lules hepàtiques. Cada vegada és més comú en les societats occidentals i de fet es calcula que pot patir-lo un terç de la població adulta. Si no es tracta de forma adequada, pot acabar derivant en una cirrosi o un càncer de fetge, amb greus complicacions per a la salut.
Un nou estudi dut a terme a Texas mostra com un compost natural que es troba en molts vegetals pot resultar molt útil per combatre la malaltia. El compost es diu indol i es troba en els bacteris intestinals i en vegetals crucífers com la col de cabdell, la col arrissada, la coliflor i les cols de Brussel·les.
El fetge gras és de set a deu vegades més comú en persones amb obesitat que en la població general. A més, l'obesitat causa inflamació al cos. Els macròfags són els tipus de glòbuls blancs que normalment lluiten contra les infeccions i aquesta inflamació augmenta el dany al fetge en les persones amb malaltia hepàtica.
La investigació
L'estudi va examinar l'efecte de les concentracions d'indol en les persones, els animals i les cèl·lules individuals per ajudar a determinar el seu efecte sobre la inflamació del fetge i els seus possibles beneficis per als malalts amb la malaltia del fetge gras no alcohòlic. L'assaig es va realitzar en 137 persones.
Prèviament, l'equip d'investigació va descobrir que les persones amb un índex de massa corporal més alt tendeixen a tenir nivells més baixos d'indol a la sang. A més, els nivells d'indol en aquells que eren clínicament obesos eren significativament més baixos que els que es consideraven prims. I en aquells amb nivells més baixos d'indol, també hi va haver una quantitat de greix més gran a les cèl·lules hepàtiques.
Per determinar encara més l'impacte de l'indol, l'equip d'investigació va utilitzar animals alimentats amb una dieta baixa en greixos en un grup de control i un altre amb una alta en greixos, per simular els efectes de malaltia del fetge gras. Doncs bé, el tractament amb indol va disminuir significativament l'acumulació de greix i la inflamació al fetge. L'equip d'investigació també va estudiar com l'indol afecta les cèl·lules individuals i va concloure que actua també sobre les cèl·lules de l'intestí, que envien senyals moleculars que esmorteeixen la inflamació.
La investigació demostra un vincle entre l'intestí i el fetge, per això els experts creuen que haurien de prosseguir aquest tipus i estudis per establir una sèrie de pautes que posin èmfasi en la prevenció. Aquestes pautes tenen a veure amb enfocaments nutricionals per garantir que els microbis intestinals permetin que l'indol i altres metabòlits funcionin de manera efectiva en l'organisme.