Ningú no pot negar que, en el càncer, el component genètic és important. Però també és cert que és només una peça del trencaclosques que suposa aquesta malaltia. Ara, una investigació realitzada per la Universitat d'Alberta ha revelat que s'han de considerar altres factors ambientals i metabòlics.
Gairebé totes les teories sobre les causes del càncer es poden classificar en tres grups: la primera fa referència al càncer com una malaltia genètica, centrant-se en el genoma o el conjunt d'instruccions genètiques amb què naixem. La segona fa referència al component ambiental, en l'exposoma, que inclou tot allò a que el nostre cos està exposat al llarg de la vida. I, la tercera, té a veure amb el càncer com una malaltia metabòlica, centrant-se en el metaboloma, és a dir tots els subproductes químics del procés del metabolisme.
La perspectiva metabòlica no ha tingut gaire desenvolupament científic fins ara, però està guanyant cada vegada més l'interès de científics, que estan començant a comprendre el paper del metaboloma en el càncer. El genoma, l'exposoma i el metaboloma funcionen junts en un cicle de retroalimentació a mesura que el càncer es desenvolupa i es propaga.
Segons les dades, els càncers hereditaris representen només entre un 5 i 10% de tots els càncers. L'altre 90 a 95% són iniciats per factors en l'exposoma, que al seu torn desencadenen mutacions genètiques.
"Això és una cosa important a considerar, perquè vol dir que el càncer no és inevitable", afirmen els experts. El metaboloma és fonamental per al procés, ja que aquestes cèl·lules canceroses canviades genèticament se sustenten en el metaboloma específic del càncer.
"El càncer és genètic, però sovint la mutació en si mateixa no és suficient", asseguren. A mesura que es desenvolupa i es propaga al cos, crea el seu propi entorn i introdueix certs metabòlits. "Es converteix en una malaltia autoalimentada. I allà és on el càncer com a trastorn metabòlic es torna realment important".
La perspectiva multiòmica, en la qual el genoma, l'exposoma i el metaboloma es consideren a l'uníson en pensar en el càncer, es mostra prometedora per trobar tractaments i superar les limitacions d'observar només un d'aquests factors.
Els investigadors que s'enfoquen només en la perspectiva genètica busquen abordar mutacions particulars. El problema és que hi ha al voltant de 1.000 gens que poden tornar-se cancerosos quan muten i, en general, es necessiten almenys dues mutacions diferents dins d'aquestes cèl·lules perquè el càncer creixi. Això significa que hi ha un milió de parells de mutacions potencials, i es torna inútil reduir les possibilitats quan es busquen nous tractaments.
Però en considerar el càncer des de la perspectiva metabòlica, només hi ha quatre tipus metabòlics principals. En lloc de provar de trobar un pla de tractament per a una combinació de mutació específica entre un milió, determinar el tipus metabòlic del càncer del pacient pot guiar immediatament als metges per decidir quin és el millor tractament per al seu càncer específic.