Al seu llibre El ocàs dels ídols, el filòsof i poeta alemany Friedrich Wilhelm Nietzsche pronuncia una cèlebre frase que ha arrelat amb èxit en el patrimoni popular: "el que no em mata em fa més fort". Doncs bé, la màxima del pensador germànic té més substància del que sembla.
Un equip de científics de la Kellogg School of Management de la Universitat Northwestern –una institució abocada en comprendre les condicions que condueixen a l'èxit i al fracàs científic en la vida d'una persona– ha establert una relació causa-efecte entre el fracàs i l'èxit futur.
Per dur-lo a terme, els experts van fer servir anàlisis avançades per avaluar la relació entre el fracàs professional i l'èxit dels científics joves. En contrast amb les seves expectatives inicials, van trobar que el fracàs primerenc en la cursa porta a un èxit a llarg termini més important per a aquells que ho intenten novament. Pel que sembla, els que fracassen aviat tenen una alta taxa d'abandonament, però per als que segueixen, es desentrampen molt millor a llarg termini.
L'estudi porta per nom 'Retrocés en la cursa primerenca i impacte futur en la carrera'. Ha estat publicat a la revista Nature Communications i analitza el paper del fracàs en la vida d'una persona i en els seus projectes professionals.
Els investigadors van analitzar als Estats Units els registres dels científics que, al principi de les seves curses, van sol·licitar subvencions dels Instituts Nacionals de Salut americans entre 1990 i 2005. Per dur-lo a terme van classificar les persones en dos grups. En el primer d'ells, aquells que no reunien prou punts per rebre la subvenció. El segon, format pels que presentaven els punts just per sobre d'aquest llindar.
A continuació es va analitzar quants documents va publicar cada grup durant deu anys i quants d'aquests documents van resultar ser encerts. L'anàlisi va revelar que les persones en el grup dels que els faltaven punts van rebre menys fons, però van publicar la mateixa quantitat de documents i més articles reeixits que les persones en el grup que sí que havia aconseguit els punts. En concret, el primer grup tenia un 6,1% més de probabilitats de publicar un document reeixit en els propers 10 anys en comparació amb els científics del grup acabat de fer.
Després de provar una sèrie de diferents possibles explicacions per a l'èxit a llarg termini del grup proper que no va assolir els punts necessaris per a la subvenció, els investigadors van arribar a la conclusió que hi ha un gran valor en el fet de convertir un fracàs en una cosa positiva, encara que no és l'únic factor que explica l'èxit de les persones.
Segons els investigadors, "acabem de començar a expandir aquesta investigació a un altre tipus de situacions". En aquest sentit, estan comprovant com aquest tipus de circumstàncies es vaig poder repetir de forma freqüent en altres àmbits i no només en el professional.