El glaucoma és la primera causa de ceguesa prevenible i irreversible de l'Estat espanyol. Es tracta d'una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i que pateix més del 3% de la població espanyola. El 12 de març se celebra el Dia Mundial del Glaucoma per conscienciar la població d'aquesta malaltia.

Es caracteritza per una elevació de la pressió intraocular fins a un nivell que provoca un dany irreversible en les fibres nervioses. Afecta sobretot a persones majors de 40 anys i és més freqüent si existeixen antecedents familiars, miopia important, diabetis o si se segueix algun tractament amb cortisona.

En la majoria dels tipus de glaucoma, el sistema de drenatge de l'ull es tapa i el fluid intraocular no pot drenar. En acumular-se, causa un augment de pressió a l'interior de l'ull que danya al nervi òptic que és molt sensible, portant a la pèrdua de la visió.

Diferents tipus de glaucoma

El doctor Francisco Salvador, de la Clínica Creu Blanca, un grup de centres mèdics especialitzats en prevenció, diagnòstic i tractament de la salut a Barcelona, explica que existeixen diferents tipus de glaucoma, el glaucoma crònic, "el tipus més freqüent, no causa símptomes al principi. Amb el pas del temps i la lesió gradual del nervi òptic, es va produint una pèrdua progressiva del camp visual. Si la malaltia avança i no es tracta adequadament es produeix la pèrdua parcial o total de la vista".

Existeix un altre tipus de glaucoma l'aparició del qual és menys freqüent però més greu. És el glaucoma agut i en aquest tipus, a part de dolor a l'ull, poden manifestar-se altres símptomes com a enrogiment ocular, visió borrosa, mal de cap, visió d'halos al voltant dels llums, nàusees i vòmits. Aquest tipus de glaucoma representa una urgència oftalmològica que sovint requereix tractament amb làser o quirúrgic.

Com saber si té glaucoma

El glaucoma sol estar als dos ulls, però normalment la pressió intraocular s'acumula primer a un ull. Això produeix canvis graduals en la visió, i pot arribar a la pèrdua d'aquesta.

Primer és la visió perifèrica (lateral) la que es veu afectada, pel que el canvi de visió és petit i no es nota. Tanmateix, amb el temps, la seva visió central s'anirà perdent a poc a poc.

Visió normal / Viquipèdia

Visió amb glaucoma / Viquipèdia

Símptomes

En la forma de glaucoma més comú, l'acumulació de la pressió del fluid ocorre poc a poc, per la qual cosa no hi ha signes de símptomes molestos o dolorosos.

En canvi, en el tipus de glaucoma més sever sí que hi ha alguns símptomes que es noten més com la visió borrosa, el dolor d'ulls i de cap, nàusees i vòmits, l'aparició d'aurèoles d'arc de Sant Martí de color al voltant de llums o la pèrdua sobtada de la visió.

Existeix algun tractament?

No hi ha cura per al glaucoma, però pot ser controlat. El tractament immediat en la primera etapa pot ajudar a protegir la pèrdua de la visió.

Així, el millor tractament per al glaucoma és fer un diagnòstic el més precoç possible per evitar així la lesió irreversible del nervi òptic. Per aquesta raó s'han d'estudiar totes aquelles situacions en les quals la pressió intraocular sigui elevada i/o el nervi òptic manifesti algun símptoma de lesió. "En l'actualitat disposem de diferents tipus de tractament, tots ells dirigits a baixar la pressió de l'ull amb l'objectiu de millorar la irrigació sanguínia del nervi òptic", segons el doctor Salvador.

La manera més habitual de tractar aquesta malaltia és aplicant col·liris, ja que és un medicamente que ajuda a disminuir la producció d'humor aquosos (el líquid que tenim a la part anterior de l'ull) o facilitant la seva sortida. Amb el bon ús d'aquest tractament, es pot arribar a frenar l'evolució de la malaltia. En el cas que el tractament farmacològic no aconsegueixi controlar la pressió intraocular sol ser necessari recórrer la cirurgia.