Arriba l'estiu, i amb això la tranquil·litat de les vacances. Però no per a tots. Als hospitals i als centres d'atenció primària de Catalunya, aquests mesos seran més estressants que altres anys, perquè la Conselleria de Salut ja ha advertit que hi haurà "ajustos" en les plantilles, les quals no es reforçaran malgrat les baixes previstes de la plantilla. Una decisió que ha generat una contundent reacció de la comunitat sanitària, que ha condemnat les "retallades", mentre que el Departament s'ha intentat escudar al·legant que aquesta situació s'emmarca en la normalitat del sector. ElNacional.cat entrevista Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, per saber quina serà exactament la realitat als centres sanitaris.
Aquest estiu es preveuen ajustos a les plantilles sanitàries. Les prevèieu? Van ser avisades amb temps?
No, preveiem que fos un estiu totalment normal, no ho teníem previst. A més, les vacances d'estiu dels professionals s'han d’atorgar entre abril i maig, de manera que al maig s'ha de saber per poder organitzar-nos. El que sí que era previst, com cada any, és que a l'estiu s'ajustin agendes amb menys professionals, perquè mai es cobreixen les vacances pel volum de professionals que marxen, d'aproximadament el 50% de la plantilla. En aquest context, el reforç d'estiu és imprescindible.
En tot cas, Salut ja ha dit que durant l'estiu tothom qui ho necessiti serà atès, i que només s'ajornaran aquelles cirurgies no urgents. Preveieu que sigui així, o podria tenir un efecte més gran?
Si Salut diu que s'atendran totes les persones, està pensant en els problemes de salut aguts. Evidentment que, si algú es fa un tall, o li pica una medusa, o es torça un turmell, serà atès. Els serveis d'urgències estaran oberts i l'atenció immediata als centres es donarà. Però a l'estiu no fem només aquestes visites immediates. Si Salut creu que a l'estiu, amb la meitat de la plantilla de vacances, podrem atendre tothom bé és que no té clara quines són les necessitats de les persones. Hi ha gent amb problemes de salut que necessiten control i seguiment continu, i serà més difícil atendre'ls. A més, quan a l’hospital tanques llits i deixes de fer intervencions programades, tot aquest volum de persones acaba increment la pressió sobre l'atenció primària: si algú està esperant una pròtesi de genoll i la reprogramen ara per a l'octubre, aquesta persona amb dolor vindrà probablement al CAP. Així que si ajustes les plantilles als hospitals, però fas exactament el mateix a la primària, m'incrementes la pressió. És l'antiplanificació.
Quina és aquesta tipologia de persona malalta que es veurà més perjudicada?
Hi ha molta persona que viu sola, pacients fràgils o en situació de final de vida, hi ha problemes crònics que s'aguditzen per la calor, insuficiències cardíaques en persones grans, o cures a domicili de control de nafres, cremades o ferides... Són persones que necessiten controls i seguiments, temps i dedicació. Quan les infermeres marxen de vacances, ja deixen planificat com s'organitzaran aquestes cures diàries. Nosaltres ja reduïm molta activitat a l'estiu, però tot plegat ens ha trastocat bastantes coses. Ja teníem tota la planificació feta, i ara fa uns 15 dies ens han dit que no podem contractar nova plantilla, com teníem previst. Nosaltres demanem uns reforços, que de fet ja són pocs, però que serveixen per cobrir les necessitats mínimes i deixar-ho tot controlat.
Com és aquest reforç que demaneu?
Aquest reforç d'estiu no entrarà o s'haurà de redistribuir l'activitat. De fet, en alguns casos era fins i tot per cobrir places estructurals que manquen tot l'any, perquè hi ha molts equips d'atenció primària que tenen un nombre de dotacions d'infermeres inferior al que els hi correspon. L'últim estudi de l'Institut Català de la Salut ja observava que a tots els equips d'atenció primària a Catalunya cal incrementar entre una i dues infermeres més, de mitjana. Aleshores, totes aquestes mancances que s'agreugen en període de vacances ja es cobreixen sovint amb el reforç d'estiu. Però què passa a l'estiu si estructuralment ja no estàs bé, i a més dones vacances a un 50% de la plantilla? El reforç el necessites sí o sí, i si a sobre no podem contractar, tot es complica.
De quines xifres estem parlant?
Dels 319 equips que hi ha als centres d’atenció primària, si aquest estiu es deixa de contractar dues infermeres per equip, hi hauria almenys 638 infermeres menys que l’any passat. I faltaria sumar-hi els hospitals, on mancaran centenars d’infermeres més.
Heu comunicat aquestes demandes a la Generalitat?
El que hem comunicat és que cal parar molta atenció amb el que necessita cada equip d'atenció primària en base a les seves necessitats. Per això l'autonomia de gestió facilita prendre decisions respecte a la gestió i l’organització, perquè cada equip sap si necessita dues infermeres, un metge o una llevadora de reforç. El que no pots fer és una instrucció igual per a tots dient que no es pot contractar ningú. En alguns equips, per exemple, hem discutit amb les Gerències la possibilitaat de contractar professionals si el pressupost ens ho permet. Donar una xifra global és complicat, però els reforços que es demanen són entre dos o tres professionals per equip. Depèn de cada cas, però no estem parlant d'un gran volum de contractació.
Parlant de pressupostos, Salut intenta justificar aquesta situació a l'estiu precisament per la pròrroga pressupostària. Compreu aquest relat?
Si els pressupostos estan prorrogats ja se sap que a l'estiu ha d'haver-hi diners perquè la gent pugui gaudir de les seves vacances sense disminuir la qualitat dels serveis, no? A més, aquest tema afecta l'Institut Català de la Salut. A mi no em consta que hagi passat igual el mateix en l'àmbit del SISCAT. Per tant, els diners hi han de ser, i si no s'han de trobar.
La Conselleria de Salut diu que no són "retallades".
Clar, simplement diu que no es permeten aquestes contractacions eventuals. Però s'ha de tenir en compte cada realitat, perquè hi ha equips d'atenció primària amb professionals que estan en baixes de llarga durada, i tot això s'està cobrint amb un suplent, si és que es cobreix. O equips amb treballadores que tenen més de 60 anys i tenen un altre ritme de treball, de manera que a l'estiu no poden fer la feina de tres infermeres. Cada equip té realitats molt concretes, i per això és important valorar els beneficis de l'autonomia de gestió de cada equip i que cada direcció disposi d'un pressupost per ajustar-lo a les seves necessitats. El que no poden és dir-nos 'No contractis'. Si porto bé el meu pressupost d'equip, he de poder contractar. Jo, de fet, contractaré, perquè hem calculat les previsions fins a finals d'any i el meu equip va bé de diners. I com el meu equip, deu haver-hi més casos.
Quina és la solució, doncs, perquè pugui haver-hi aquests reforços d'estiu?
El que s'hauria de fer és respectar l'autonomia de gestió dels equips, sempre que no es passin dels límits pressupostaris que hi ha marcats perquè al final signem un contracte amb el Catsalut per facilitar la millor gestió dels centres. L'equip on jo treballo, després de valorar-ho amb la direcció, hem vist que podem equilibrar la despesa i contractar una infermera i un administratiu.
Aquest tipus d'ajustament a l'estiu s'ha donat altres anys?
Cada estiu les professionals gaudim de vacances, i demanem molt poques substitucions perquè nosaltres ja organitzem les plantilles amb molta antelació. La planificació no es fa al mes de juliol, sinó a l'abril o al maig, i ja fas una previsió molt a la baixa per donar el màxim de vacances als professionals i et dones marge per trobar substituts. Un cas així, i a més amb tan poc temps de marge, jo no el recordo.
Centrant-nos en les infermeres, quines sensacions us han transmès davant d'aquesta situació d'ajustament de plantilles?
Bé, a l'estiu sempre hi ha molta feina. A vegades tornen de les vacances de juliol i ja els espera un agost dur per les patologies vinculades a les onades de calor. O al revés, al mes d'agost marxem de vacances esgotades perquè al juliol han triplicat la feina. Les infermeres ens demanen que, en la mesura del possible, intentem cobrir les seves baixes.
Parlem ara de l'intrusisme laboral. Recentment, el Col·legi de Metges ja ha alertat que ha experimentat un increment d’aquest fenomen en els últims d’anys. Les infermeres també s’han vist afectades?
Sí, és que aquest és un dels deures dels col·legis professionals: vetllar perquè no es produeixi aquest intrusisme. Nosaltres hem portat 19 casos d'intrusisme laboral només aquest any. La majoria són casos en què les persones denunciades només tenen els estudis bàsics, i no el títol d’infermera.
Com afecta aquesta pràctica directament la ciutadania? Som conscients que això passa?
Això va molt més enllà, i aquesta practica, que va a l’alça, amenaça la seguretat de les persones i del conjunt del Sistema de Salut. Primer afecta les empreses, que tenen l'obligació de comprovar si els professionals que es contracten estan col·legiats. En el moment en què tenen algun dubte o alguna sospita, poden posar-se en contacte amb amb els col·legis professionals, que tenim tota la informació de les úniques persones que poden exercir la infermeria. Però després, l'altra afectació és la que té sobre el ciutadà, i també la que té amb la resta companys. A més, hem hagut de resoldre dues demandes d'intrusisme cap a unes llevadores que van ser denunciades i que nosaltres defensàvem que tenien prou competències per posar DIUs. Nosaltres defensem tant els casos d'intrusisme envers la professió d’infermera com quan ens acusen a nosaltres d'intrusisme respecte d’una altra professió. És aquesta doble mirada de l'intrusisme professional.
En els últims anys, aquest intrusisme ha anat en augment?
En aquests últims anys hi hem vetllat més. Abans no et diré que es feia la vista grossa, però hi havia casos que no acabaven arribant tant al Col·legi. El fet de disposar de la targeta de prescripció, que d'això ja fa quatre anys, ha fet que detectéssim moltes infermeres no col·legiades. I tots els sistemes d'informació, que són molt més àgils i ràpids, han fet aflorar casos també.
Com has combat aquesta pràctica?
Cal una relació molt més fluïda amb els les empreses contractadores. Això ho deixaria tot bastant arreglat, perquè quan fas la contractació has d'assegurar-te que aquella persona està col·legiada. I després, les diligències que s’obren quan es detecta un cas han de ser més ràpides, mentre que potser que les penes han de ser una mica més contundents.
Per acabar, un parell de preguntes d'un perfil una mica més polític. Ara que aviat tindrem un canvi de Govern a la Generalitat, i previsiblement es rellevarà el conseller de Salut, Manel Balcells, quina és una mesura que aquesta administració no ha fet bé?
Una de les coses que no ha fet bé és no implementar mesures per millorar condicions de la professió a partir d'estudis, projectes i recerques. Per exemple, un estudi sobre necessitats d'infermeres que fixava que falten entre dos o tres infermeres per cada equip d'atenció primària. O generar malentesos com ha passat amb el tema de les especialitats i del grau d'infermeria. El Govern sap perfectament que el sou base de l’A1, depèn de Madrid, però en canvi els complements específics que corresponen a la categoria depenen de la comunitat autònoma. L'altra cosa que no només no ha fet bé, sinó que nosaltres hi hem interposat una demanda perquè entenem que s’han vulnerat els drets de representació, participació i igualtat de les infermeres, és obrir una taula amb tots els col·lectius professionals, menys el de les infermeres. Un dels objectius d'aquella taula era abordar les necessitats i les properes transformacions que necessitaria el sistema de salut, però en canvi es deixen fora les 50.000 infermeres que estem aportant el màxim esforç i dedicació.
I, de cara al pròxim conseller de Salut, una demanda prioritària pels primers 100 dies del Govern.
El tracte igualitari de les infermeres respecte de les altres professions. Tenim una formació acadèmica universitària de grau, i per tant ens han de tractar exactament igual que els altres. També volem el reconeixement de la categoria professional i del lloc de treball com a facultatives en els 100 primers dies, per començar a parlar dels compromisos respecte de l'avenç de la professió d'infermera i la seva aportació a la societat. I després, garantir la qualitat de l’atenció per a les infermeres especialistes en els àmbits hospitalaris o residencials, i l'abordatge de l'atenció primària i la salut comunitària com a centre del sistema, cosa que té molt a veure amb les infermeres perquè, al final, som el pal de paller de l'atenció primària.