El Govern de les Illes Balears ha aprofitat els fons europeus Next Generation per esbandir el sobrecost dels últims anys que ha suposat la internalització del servei d'ambulàncies domiciliàries i d'urgències en tota la comunitat. L'executiu destinarà 9,2 milions d'euros provinents de l'instrument de recuperació de la Unió Europea per renovar una flota de 80 vehicles assistencials.

Aquest moviment es produeix després que el Govern elevés en un 47% el cost del servei de les ambulàncies urgents (TSU) entre els anys 2017 i 2020 després que la comunitat autònoma assumís la gestió directa el 2017 sense haver augmentat el nivell de prestacions, segons les dades que es desprèn l'informe de la Federació Nacional d'Empresaris d'Ambulàncies (AENA) que es basa en els comptes anuals de l'empresa pública Gestió Sanitària i Assistencial de Balears (GSAIB), encarregada d'explotar el servei. El cost va passar de prop d'11 milions d'euros el 2017 a més de 16 milions el 2020, sense incloure el cost dels telefonistes.

Si també es tingués en compte l'increment del cost que tindria comptabilitzar l'amortització dels vehicles del GSAIB, que en ser una empresa pública està subvencionat al 100%, la despesa augmentaria fins a 50,65% en el període 2017-2020. A més, si també se sumés la subvenció de material sanitari, el cost s'incrementaria fins als 16,8 milions d'euros, un 53,9% més.

L'increment del cost del TSU s'explica, en part, per l'augment del nombre d'empleats que no ha parat d'anar en augment en els últims anys. Si el 2017 el nombre total d'empleats se situava en 278, aquesta xifra ascendia fins als 403 el 2020. El personal en moviment va passar de 270 a 362 treballadors, mentre que el personal d'estructura va augmentar de 8 a 41 persones en el mateix període.

A aquesta situació cal afegir que GSAIB va subrogar la pràctica totalitat del personal que venia de l'anterior empresa quan va assumir la gestió directa del TSU l'abril de 2018 sense que s'hagi renovat el conveni laboral que data del 2014. Això ha provocat que la conflictivitat laboral hagi anat en augment per demanar un nou conveni.

Encariment

A l'augment de la despesa pública de les ambulàncies d'urgències, cal incorporar el sobrecost del servei de les ambulàncies domiciliessis en la comunitat després que l'Executiu autonòmic optarà per assumir el maig d'aquest any la gestió directa, sense incrementar ni la dotació de vehicles ni de recursos humans. Això implica que la partida per a aquest servei va pujar fins als 12,4 milions d'euros, que implica un encariment del 13% que impacta directament en els comptes públics.

La consellera balear de Salut, Patricia Gómez, va justificar aquest canvi en el model de gestió justament amb arguments de costos, ja que en paraules seves suposaria un estalvi per a les arques autonòmiques en benefici de la ciutadania. No obstant això, a la pràctica, encara que el canvi de mans en el model de prestació no implicarà cap augment a la cartera de serveis, sí que implicarà un sobrecost de més d'1,4 milions l'any respecte a l'últim contracte que es venia aplicant. Fins ara hi havia una pròrroga en vigor del servei amb l'empresa SSG amb qui es va firmar l'últim contracte el 2016 per 43,7 milions d'euros per a quatre anys.

Futur

Ara, l'empresa pública de GSAIB, el responsable del qual fins ara era Manuel Palomino, assumeix des del passat 1 de maig el servei d'ambulàncies no urgents de les Illes, el que implica la subrogació de 245 treballadors i fins a 118 vehicles d'ambulàncies.

A això s'afegeix el moviment que GSAIB ja va fer el 2018 en gestionar directament el servei d'ambulàncies urgents (TSI) de la comunitat. En aquell cas es va absorbir amb les mateixes condicions laborals de la seva anterior empresa prop de 300 treballadors com a personal laboral indefinit per a qui es va establir una espècie d'interinitat fins que es convoquessin les proves d'oposició que, segons es va dir, seria en un termini de tres anys, un extrem que encara no ha succeït.

Això podria deixar en l'aire el futur laboral del personal recentment subrogat de les ambulàncies domiciliàries, ja que la conselleria no només no ha convocat cap concurs, sinó que la mateixa consellera Gómez no sap encara si el Govern està pensat que es faci pròximament.

Per al govern tripartit d'esquerres format per PSOE, Podemos i Més per Menorca aquest model d'internalització no és casual, ja que és precisament el mateix que vol aplicar a l'ens públic de Ràdio i Televisió IB3.