La reducció del nombre de dosis de la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 ha provocat un caos en l'estratègia de vacunació del govern espanyol. Amb només el 56% de les dosis previstes per la setmana que ve - 205.725 dosis  de les 360.000 promeses -, el ministeri de Salvador Illa ha replantejat el repartiment entre autonomies, deixant-ne algunes amb un nombre més baix. I és que no totes les autonomies rebran el nombre de dosis habituals, ja que es repartiran en funció del nombre de vacunes que han posat fins ara, i no segons el nombre de persones grans en residències com s'havia establert en un principi.

Diversos consellers de Salut autonòmics han criticat aquest nou criteri de repartiment, que els deixa amb menys vacunes, com a mínim de cara a la pròxima setmana. Totes aquelles autonomies que han optat per no administrar totes les dosis rebudes i guardar-les per immunitzar la població de risc amb una segona dosi són les més perjudicades, començant per Euskadi. 

Euskadi, la vacunació més lenta i els més perjudicats

El País Basc es troba a la cua de la vacunació. Amb 22.464 dosis administrades, només ha posat el 46,2% de les vacunes rebudes, el percentatge més baix de tot l'estat espanyol. Per això, és l'autonomia més perjudicada per aquest canvi de criteri del ministeri de Sanitat.

Aquest dissabte, el lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha mostrat contrari a la modificació en el repartiment de vacunes. "Garantir la segona dosi en aquelles que no han fet previsió seria una decisió injusta per a Euskadi", ha denunciat. Segons ha defensat Urkullu en un comunicat, ha sigut la seva estratègia de guardar la meitat de les dosis per a garantir la segona vacunació que requereix la vacuna el que els ha situat a la cua de l'estat.

Les autonomies en peu de guerra pel nombre de vacunes

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també s'ha mostrat en contra de la decisió del govern de Sánchez, i els ha acusat de "canviar les regles del joc a la meitat de la partida". Ayuso creu que hi ha criteris polítics en aquest canvi d'estratègia i ha exigit que no es miri les comunitats autònomes per "colors polítics".

Durant una visita a les poblacions més afectades pel temporal Filomena, Ayuso ha qualificat d'"error" i "falta de respecte totes les persones que estan treballant en la Conselleria de Sanitat, els tècnics sanitaris i els ciutadans de Madrid" que se suggereixi canviar el criteri per al repartiment de vacunes. Madrid també serà una de les comunitats que menys dosis rebrà la pròxima setmana, ja que el pla de vacunació d'Ayuso els ha portat a administrar amb prou feines el 50% de les dosis rebudes (un total de 77.921 persones vacunades).

Altres comunitats, com la d'Aragó també s'han queixat del nou repartiment. El president aragonès, Javier Lambán, ha rebutjat que s'alteri el criteri de repartir més dosis a les comunitats amb més persones en residències. Més optimistes s'han mostrat des d'Andalusia, que han confirmat que, tot i rebre menys dosis de les previstes, aconseguiran complir amb les previsions de Sanitat de poder vacunar a totes les persones que els toqui la segona dosi aquesta pròxima setmana. "Gràcies a la reserva estratègica i el 50% de les vacunes que rebrem aquestes setmanes, ens garanteix la vacunació", ha explicat el conseller de Sanitat andalús, Jesús Aguirre.

El País Valencià defensa l'estratègia: més vacunats, més dosis

No tothom s'ha posicionat en contra del canvi d'estratègia, però. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja defensava aquest dijous que una flexibilització en el repartiment de les vacunes, amb més dosis pels territoris que més vacunen, permetria guanyar eficiència. El País Valencià és l'autonomia amb el percentatge més alt de vacunació: de les 94.350 dosis rebudes ja s'han administrat més del 90%.

També la vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra, veu de "sentit comú" que en la distribució de les vacunes contra la Covid-19 es tingui en compte el ritme de vacunació, per una qüestió "d'equitat i d'eficàcia". Segons Oltra, no es tracta de "perjudicar a ningú, sinó d'afavorir la immunització de les persones que viuen al nostre país com més de pressa millor", ha defensat en la roda de premsa posterior al ple del govern valencià.

També des de Galicia han defensat aquesta postura. El vicepresident de la Xunta, Alfonso Rueda, ha remarcat que "no és raonable que hi hagi vacunes sense administrar". "El que no té sentit és tenir vacunes i no posar-les, quan hi ha altres que sí que les podríem posar", ha replicat així a les comunitats que es queixen del nou criteri, i en un posat desafiant, ha fet una crida a totes les comunitats que no són capaces de posar les vacunes que reben: "Que vinguin a Galícia, que aquí sí que som capaços".