La troballa que el Lenacapavir, un antiviral utilitzat com a tractament de rescat en pacients del virus d'inmunodefiencia humana (VIH), també funciona com a profilaxi, i injectat cada sis mesos prevé el contagi, ha estat declarat per la revista Science el gran avenç científic de 2024. Com cada final d'any, Science publica un llistat amb els deu descobriments científics de més transcendència dels últims 12 mesos, que aquest any encapçala "la injecció d'efecte llarg", amb referència als sis mesos de prevenció davant el contagi del VIH que proporciona el Lenacapavir.
40 milions de persones han mort per culpa del VIH
Encara que no és una vacuna, el Lenacapavir és el més semblant que ha trobat la ciència en més de 40 anys buscant com posar fi a aquesta epidèmia que ha acabat amb la vida de 40 milions de persones. Un assaig clínic en fase III presentat el juliol passat al Congrés Internacional de la Sida va provar que amb dues injeccions a l'any, el medicament de la farmacèutica Gilead evitava el 100% dels nous contagis en dones africanes.
La capacitat del Lenacapavir per "accelerar la fi de l'epidèmia de VIH/sida dependrà de l'accés, la distribució i, per descomptat, la demanda. La seva aprovació arribarà, com aviat, a mitjans de 2025, i el seu preu, encara sense anunciar, determinarà qui pot permetre-s'ho", subratlla Science. Gilead ha arribat a un acord amb sis fabricants de genèrics per produir versions de baix cost de la injecció destinades a 120 països en desenvolupament, però -com recorda la revista científica- hi ha països de renda mitjana, com el Brasil, que no rebran aquestes versions i tenen a moltíssimes persones seropositives.
Les ones que esculpeixen els continents
El descobriment de com i per què hi ha parts estables dels continents que s'eleven gradualment per formar accidents topogràfics, com els penya-segats o els altiplans, que influeixen profundament en el clima i la biodiversitat és considerat un altre dels avenços més rellevants de 2024. L'aixecament provocat per les ones de la capa terrestre també podria explicar els períodes de més erosió i les subsegüents extincions marines, segons va revelar un exhaustiu estudi publicat a Nature a l'agost.
El registre més antic de vida
Tota la vida complexa de la Terra, inclosos animals i plantes, prové d'organismes anomenats eucariotes pluricel·lulars; i aquest 2024 investigadors xinesos han descobert al nord del seu país fòssils multicel·lulars d'uns 1.635 milions d'anys d'antiguitat que suposen el registre més antic d'eucariotes pluricel·lulars. El treball, que va recollir al gener la revista Science Advances, va fer retrocedir l'aparició de la pluricelularitat en els eucariotes uns 70 milions d'anys i ha estat considerada una altra de les grans fites de la ciència aquest any.
Un nou tipus de magnetisme
Des de fa 98 anys els físics coneixen l'existència de dos tipus de materials permanentment magnètics, però aquest any han sumat un tercer: els ferromagnetos, com el crom, que tenen un patró magnètic a escala atòmica, amb electrons veïns que giren en direccions oposades. Science llista el nou camp magnètic entre els grans avenços científics de l'any per les seves repercussions per a la física.
Ciència espacial a menor cost
Starship, el sistema de llançament i nau espacial totalment reutilitzable de la companyia Space X, propietat del multimilionari Elon Musk, ha llançat quatre coets aquest 2024 "amb tal proesa tècnica" que Science sosté que s'ha obert el camí cap a una ciència espacial "de menor cost", la qual cosa constitueix una altra fita de 2024.
Revelar l'evolució cel·lular
L'investigador espanyol Francisco Cornejo, de l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), lidera un dels grans èxits de la ciència el 2024 en revelar que la simbiosi marina entre un cianobacteri i una microalga podria estar evolucionant de manera similar a com ho van fer les cèl·lules eucariotes fa més de mil milions d'anys. El treball, recollit el març a la revista Cell, obre la porta a comprendre millor l'evolució de les nostres cèl·lules.
Pesticides intel·ligents
Un nou biopesticida, basat en la modificació de l'expressió gènica (ARN) de la planta perquè es defensi millor de virus i plagues, ha estat provat amb èxit aquest 2024 en cultius de patata en l'estat de Colorado (Estats Units) davant un escarabat que les ataca. Els editors de Science emfatitzen que, utilitzats de forma responsable, aquesta nova generació de biopesticides basats en tècniques genètiques són un altre gran avenç de 2024 per combatre les plagues difícils en fruites i hortalisses. La Universitat espanyola de La Rioja participa en un projecte per avançar en el seu desenvolupament.
Millor comprensió, més curació
L'extraordinària resolució del telescopi espacial James Webb (de la Agència Espacial Europea i la NASA) ha donat lloc al recent descobriment de centenars de noves galàxies grans i brillants creades en les primeres fases de l'univers, la formació del qual desafia la teoria més estesa sobre la formació de les primeres galàxies, i és una altra de les 10 fites de Science.
La millora de la compressió de com era la vida humana fa milers d'anys gràcies a les noves tècniques d'extracció de l'ADN antic de restes fòssils i a la baixada de preus de la seva anàlisi suposa un altre dels grans salts de la ciència el 2024. El descobriment que la teràpia amb cèl·lules T CAR (CAR-T), molt efectiva per a alguns tipus de càncer, també tracta amb èxit malalties autoimmunes, com el lupus, tanca la llista dels 10 grans avenços de la ciència el 2024.