Un nou estudi ha revelat recentment que el virus de la grip aviària H5N1 es pot transmetre entre mamífers des de llet de vaca contaminada i que pot arribar a les glàndules mamàries, cosa que augmenta el seu potencial pandèmic. Si al maig l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va elevar la "preocupació" per la malaltia, ara ha estat el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) qui ha recomanat augmentar la vigilància. Aquests són els riscos del seu major potencial pandèmic.
La cosa va començar durant la primavera d'enguany, quan es va produir el primer brot de grip aviària en bestiar lleter als Estats Units. Des d'aleshores, la malaltia s'ha propagat entre ramats i s'ha observat infecció en altres mamífers. De fet, ja s'han detectat quatre casos en humans als EUA —tots ells treballadors—. És per això que s'ha alertat d'un "risc més alt" per a la salut pública, segons l'estudi liderat per Yoshihiro Kawaoka (Universitat de Wisconsin-Madison) publicat aquesta setmana a Nature.
Grip aviària en bestiar, un escenari nou
L'estudi ha demostrat que el virus es transmet a través de la llet de vaques amb grip a ratolins, així com per exposició intranasal a ratolins i fures. El virus viatja fins a les glàndules mamàries dels animals infectats i s'ha observat la seva transmissió de ratolins lactants infectats a les seves cries. És a dir, que la malaltia es propaga sistemàticament i, a diferència d'altres soques, l'actual té característiques que faciliten la infecció en mamífers —humans inclosos. Aitor Nogales González, científic titular del CSIC en el Centre de Recerca en Sanitat Animal, ha explicat a Efe que "el risc per a la població es considera baix", però que "la situació podria canviar en el futur i hem de romandre alerta". "Hem de recordar que les últimes pandèmies de grip han tingut en la grip aviària un actor fonamental", ha conclòs.
Elisa Pérez Ramírez, del mateix centre d'investigació espanyol, també ha assenyalat a Efe que els resultats de l'estudi tenen gran rellevància per la seva repercussió en sanitat animal i salut pública en el context d'una alerta sanitària molt rellevant. I és que el virus ha provocat la mort massiva d'aviram arreu del planeta des de finals del 2020, així com de centenars de milers d'aus silvestres. "Vivim la major epidèmia de grip aviària de la història", ha recordat, per insistir en el fet que el virus ha adquirit progressivament més capacitat per saltar als mamífers —a l'estat espanyol, el 2023 hi va haver alarma internacional per un brot en una granja de visons—. Però mai s'havia detectat encara en bestiar, de manera que l'escenari és "completament nou amb molts interrogants".
Símptomes de la grip aviària en humans
Com dèiem, aquesta setmana s'ha manifestat l'ECDC i ha recomanat augmentar la vigilància. Si bé cal remarcar que la circulació de la grip aviària en aus és encara baixa a la Unió Europea, l'agència ha recordat la situació als EUA (amb infeccions en bestiar i humans). "Mentre seguim de prop la situació actual de grip aviària, tant a la UE com a la resta del món, hi ha motius per una major conscienciació, però no per a una major preocupació. (...) No s'ha de subestimar l'amenaça per a la salut humana i és important que ens mantinguem alerta i siguem proactius en la nostra col·laboració conjunta", ha afirmat la directora de l'ECDC, Pamela Rendi-Wagner.
Davant la possibilitat d'infecció, cal recordar que els símptomes de la grip aviària en humans són similars als de la grip tradicional: febre alta (39-40 °C), dolor muscular, tos seca, mal de cap, mal de coll, malestar general, secreció nasal, taponament del nas, cansament i diarrea. El més habitual és que els símptomes apareguin entre dos i vuit dies després de la infecció, tot i que depèn del virus: de dos a cinc dies en el cas de l'H5N1, però pot arribar als 17 dies.