La guatlla pot ser reservori dels virus Toscana i sicilià, segons han advertit aquest dimecres científics de la Universitat de Barcelona en un estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology. És el primer cop que es troben anticossos neutralitzadors dels dos virus en ocells salvatges, tal com detalla el codirector de la recerca Jordi Serra-Cobo: "Fins ara no es coneixia quin era el reservori d'aquests dos virus, malgrat que se cercava des de fa anys. S'havien proposat els gossos i els ratpenats com a reservori, però els resultats van demostrar que no ho eren". Però, què són i quins són els símptomes?
Què són els virus Toscana i sicilià?
El virus Toscana (TOSV) i el virus sicilià de la febre per flebòtom (SFSV) són uns patògens transmesos per mosquits que poden infectar animals domèstics i causar malalties en humans. Pertanyen al gènere "Pheblovirus" i es consideren patògens emergents. Són esfèrics i tenen una cadena senzilla d'ARN, amb una alta taxa de mutacions. Els mosquits que els transmeten són del gènere "Phlebotomus", coneguts per ser els responsables de la transmissió de la leishmaniosi a Europa i que ara es troben sobretot a les zones més càlides i seques de la península Ibèrica. Per la seva banda, els virus són presents a la majoria de països mediterranis de l'Europa occidental — així com a Xipre i Turquia.
Quins són els símptomes dels virus?
En el cas dels humans, aquesta mena de virus no solen presentar símptomes — però sí que sovint originen un quadre febril de tres dies o febre pappataci, molt similar a una grip. "L'SFSV pot ocasionar un període amb molta febre, però de curta durada i acompanyat de mal de cap, erupció cutània, fotofòbia, dolor retroorbitari, miàlgia i malestar general", destaca Serra-Cobo, que afegeix: "El TOSV pot causar les mateixes manifestacions que l'SFSV, però també pot ser responsable de diversos signes neurològics centrals o bé perifèrics, com per exemple meningitis i encefalitis. De fet, part de les encefalitis produïdes a l'estiu són ocasionades pel TOSV". Encara no existeix cap vacuna eficaç, de manera que les mesures de vigilància epidemiològica, control i prevenció per evitar les picades dels mosquits són decisives per no contreure les infeccions víriques que provoquen.
Els virus, la guatlla i les aus migratòries
Ara, els resultats del nou estudi assenyalen que els ocells podrien ser el reservori o agent amplificador d'aquests virus. A partir de les aus infectades, els mosquits es poden infectar i després picar animals o persones. En concret, s'apunta cap a les guatlles ("Coturnix coturnix") — que són aus migratòries. L'investigador subratlla que "les aus migratòries tenen un paper important en la transmissió de malalties per la seva gran mobilitat d'una zona a una altra, fet que les converteix en potencials vectors de malalties que poden afectar els animals domèstics i la salut humana". "La guatlla comuna és una espècie migratòria i també cinegètica, la qual cosa potencia la possible transmissió de malalties per contacte directe a través de la cadena alimentària. En aquest context, la detecció periòdica de patògens és de gran importància per predir futurs riscos de malalties tant per a la vida salvatge com per als humans", conclou Serra-Cobo.