La fibril·lació auricular és l'arrítmia cardíaca més comuna entre la població, afectant més de 40 milions de persones a tot el món. A Espanya, s'estima que la pateixen entorn d'un milió de persones, de les quals 100.000 estarien sense diagnosticar. Respecte a la prevalença de la hipertensió arterial, el 42,6% de la població adulta espanyola és hipertensa i el 37,4% dels hipertensos està sense diagnosticar.
Ara, un nou estudi publicat en l'European Journal of Preventive Cardiology, publicació de la Societat Europea de Cardiologia afirma que la hipertensió arterial causa fibril·lació auricular. La investigació proporciona per primera vegada dades d'aquesta relació causal i, a més, l'ús d'informació genètica minimitza una possible relació causal inversa; és a dir, que la fibril·lació auricular causi la hipertensió arterial, o que altres condicions fossin responsables o actuessin com a factors de confusió en el desenvolupament d'aquesta arrítmia. L'estudi mostra que aquesta relació no va ser impulsada per la presència d'altres factors com la malaltia de les artèries coronàries o l'obesitat.
El nou estudi ha estat capaç de trobar la relació causal entre la hipertensió i la fibril·lació auricular
El nou d'aquest treball|feina és que analitza la relació entre la hipertensió arterial i la fibril·lació auricular per un mètode que utilitza variants genètiques per determinar si una associació entre els factors de risc de desenvolupar-ne una i una altra pot ser causal. Es basa en el fet que, durant el desenvolupament de l'ésser humà, la meiosi cel·lular (replicació cel·lular) fa que els individus de forma aleatòria, poden heretar una variant genètica que afecta a un factor de risc, com la hipertensió arterial, o no.
L'estudi
Per investigar si la pressió arterial té un impacte directe sobre el risc de fibril·lació auricular, els investigadors d'aquest estudi van utilitzar les bases de genoma complet incloent la pressió arterial i la fibril·lació auricular de més d'un milió de persones d'ascendència europea, de les quals 60.620 tenien fibril·lació auricular i 970.216, no.
El primer pas va ser identificar 894 variants genètiques associades amb la pressió arterial (sistòlica, diastòlica o pressió de pols|pugna). Les esmentades variables estaven assignades naturalment de forma aleatòria entre tots els participants des del moment de la seva concepció, donant a cada individu un nivell de pressió arterial.
Els investigadors van analitzar llavors l'associació entre la pressió arterial i la fibril·lació auricular i van obtenir que cada augment de 1mmHg en la pressió arterial sistòlica, la pressió arterial diastòlica i la pressió del pols|pugna s'associa amb un augment relatiu de l'1,8%, del 2,6% i de l'1,4% respectivament en el risc de fibril·lació auricular. Aquesta associació es va mantenir malgrat excloure els polimorfismes genètics relacionats amb l'obesitat o la malaltia isquèmica.
Un augment en la pressió arterial provoca increments significatius de la fibril·lació auricular
És per això el primer estudi en suggerir una relació causal des del punt de vista genètic entre la hipertensió arterial i fibril·lació auricular. Aquests resultats són importants perquè sostenen la hipòtesi que la fibril·lació auricular és prevenible i controlar estrictament la tensió arterial és una estratègia molt eficaç.