L'Hospital Clínic de Barcelona ha inaugurat aquest dilluns un nou laboratori de reproducció assistida, amb el qual busca incrementar l'eficiència d'aquests tractaments, per als quals hi ha una elevada demanda a Catalunya. La consellera de Salut, Olga Pané, que ha estat present en la inauguració, ha apuntat que unes 3.000 persones esperen un procediment de fecundació in vitro (FIV) a la sanitat pública de Catalunya i el temps d’espera pot arribar a l’any. Actualment, al laboratori s’estan fent 670 FIV i 56 testos preimplantacionals, a part dels cicles de criotransferències embrionàries i les inseminacions artificials, i a partir d'ara, el Clínic preveu que es puguin superar els 1.000 cicles de fecundació in vitro en un any. En aquest hospital, la llista d'espera s'ha reduït respecte a altres centres hospitalaris, i actualment se situa en set mesos. “Hem reduït la llista d’espera a més de la meitat perquè des del Departament se'ns han donat més cicles concertats. Si, a més a més, som més eficients, haurem de repetir menys cicles per parella o dona, i podrem escurçar encara més la llista”, ha recalcat la doctora Dolors Manau, cap de Secció de Reproducció Humana Assistida.
Les noves instal·lacions del laboratori incorporen equips d'última generació, dissenyats per optimitzar els resultats dels tractaments i reduir la necessitat de repetició de cicles, i també s'ha renovat l'espai per oferir més intimitat i el confort als pacients. Manau ha destacat que "aquestes millores tecnològiques i estructurals no només incrementaran l’eficiència dels tractaments, sinó que permetran una atenció més personalitzada i humana, en un entorn dissenyat per oferir les millors condicions possibles per a pacients i professionals". En concret, s'han separat les àrees crítiques per optimitzar el treball del personal i s'han ampliat els espais destinats a la criopreservació. D'altra banda, s'han fet sales d'espera més acollidores i sales de transferències embrionàries que garanteixen la privacitat. A més, s'ha habilitat un espai per a la comunicació i informació dels pacients.
L'endarreriment de la maternitat augmenta la demanda de la fecundació in vitro
La sanitat pública garanteix l’accés de les dones i les persones trans amb capacitat de gestar a serveis de reproducció humana assistida (RHA). Aquest accés és independent de si tenen un problema d’infertilitat, de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina, si bé hi ha alguns criteris d’exclusió —com ara tenir un fill sa o determinades causes mèdiques— i unes limitacions d’edat, que són de 40 anys en el cas de la dona —tot i que s’està allargant fins als 41— i de 55 en el cas de l’home. L’endarreriment de la maternitat a causa de múltiples factors econòmics, socials i culturals, i la diversitat en els models familiars han fet augmentar molt en els últims anys la demanda de tècniques de reproducció assistida. La consellera Pané ha assenyalat que "tenim un patró reproductiu en què les dones decideixen quedar-se embarassades més tard i moltes parelles comencen el procés reproductiu als 35 anys i més enllà". I ha advertit que "a partir dels 38 anys, la capacitat reproductiva es redueix progressivament".
Segons l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut, l’esterilitat afecta 1 de cada 16 persones al món en algun moment de la seva vida. A la nostra societat al voltant d’un 20% de parelles en edat reproductiva té problemes de fertilitat. És un fet multifactorial, on intervenen aspectes socioeconòmics, culturals i educacionals, essent el retard en el desig gestacional la primera causa. L'Estat espanyol és el país amb una taxa de natalitat més baixa de tota Europa, amb 1,1 fills per dona.