Un estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar de Barcelona ha permès observar "per primera vegada" com les neurones del cervell humà emmagatzemen els records. La investigació ha estat liderada pel coordinador del Grup de recerca en Mecanismes Neuronals de percepció i memòria, el doctor Rodrigo Quiroga. Els investigadors han certificat que els records són capaços de distingir objectes o persones independentment del seu context en el món material, la qual cosa permet pensar-ho en termes abstractes. Això, assenyalen, pot constituir "la base" de la intel·ligència humana.
Fins ara, les indagacions portades a terme en animals mostraven una gran diferència: les neurones responien de forma molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o un altre. Per tant, es creia que aquests records s'emmagatzemaven en distints grups de neurones. Ara, l'estudi de l'Hospital del Mar ha permès obtenir respostes "sorprenents" que contradiuen això publicat fins al moment, ja que en humans les respostes neuronals en un concepte determinat són les mateixes si es canvia el context, per exemple, en recordar haver vist a un objecte o una persona en un lloc o un altre. "El principi bàsic de codificació neuronal en humans és l'oposat al que s'ha vist fins ara en altres espècies, del que es deriven conseqüències importants", apunta el doctor Quiroga.
Quiroga ha apuntat que les memòries es guarden d'una manera molt més abstracta en humans que en altres animals. Les persones poden pensar en conceptes, en idees, independentment del seu entorn i context físic immediat, descontextualitzant aquests records. Això, apunta l'estudi, és el que pot estar darrere la "intel·ligència humana". "Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat", explica el doctor.
Treball amb pacients amb epilèpsia a l'Argentina i el Regne Unit
El treball ha comptat amb dades de nou pacients de centres de l'Argentina i el Regne Unit amb epilèpsia refractària al tractament, als quals s'havien implantat elèctrodes per a controlar el funcionament de determinats grups de neurones de forma individual. Això ha permès obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència dels estudis portats a terme fins al moment en humans, basats en imatges de ressonància magnètica, sense capacitat de diferenciar neurones individuals.
Mateixa resposta davant el mateix estímul
Als pacients se'ls explicaven dues històries, protagonitzats per la mateixa persona, a diferents contextos amb suport d'imatges. Gràcies al monitoratge es va poder comprovar quins grups de neurones s'activaven. En concret, es va poder comprovar com la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa, activant el mateix grup de neurones, a les dues històries. A més, quan els pacients explicaven ells la història, es va veure com, segons abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones ja s'activaven i de la mateixa manera per a les dues històries.