L'Hospital Quirónsalud Barcelona s'ha destacat com a pioner en el tractament de la hiperplàsia benigna prostàtica amb la incorporació d'una nova tècnica. En aquest cas, el doctor Enrique Rijo, membre de l'Equip d'Urologia i responsable de la unitat de pròstata del Servei d'Urologia de l'hospital, ha estat el primer en fer servir a Espanya el procediment conegut com a Rezum el mes de gener passat.

Aquest consisteix en la injecció de vapor d'aigua a la pròstata, la qual cosa provoca la necrosi del teixit (mort cel·lular), que és després eliminat pel propi cos resolent els problemes ocasionats pel creixement de la pròstata en el pacient. La intervenció es duu a terme a través de la uretra i no requereix ingrés, per la qual cosa pot realitzar-se de forma ambulatòria.

Als Estats Units la tècnica Rezum compta amb l'aprovació de l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) per al tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata des de fa quatre anys. Ara, amb aquest bagatge d'experiència acumulat, arriba a Espanya, on començarà a aplicar-se a tot el territori a partir d'abril; l'Hospital Quirónsalud Barcelona és el centre de referència per la seva experiència prèvia.

Tècnica mínimament invasiva

Una vegada s'ha fet el procediment, el pacient ja pot tornar a casa seva i l'únic que necessita és portar una sonda durant quatre dies, que li serà retirada també al mateix entre hospitalari on se li practiqui la intervenció. "Això és degut al fet que es produeix una inflamació que pot obstruir l'orina. Però és un petit peatge que cal pagar per aquesta tècnica, que no suposa tampoc un inconvenient major," continua el doctor Rijo.

L'últim estudi de la tècnica Rezum publicat recentment a la revista científica Urology va recollir una taxa de retractament de només el 4,4% dels casos durant els quatre anys de seguiment. En tractar-se d'una intervenció mínimament invasiva, es redueixen també els riscos associats i els efectes secundaris. Molèsties en orinar, coïssor o una petita presència de sang a l'orina és el màxim que pot arribar a produir-se. En tot cas es tracta d'efectes temporals i transitoris. "A partir de les dues setmanes el pacient començarà a notar que millora en la seva simptomatologia, encara que no serà fins als tres mesos que s'aconsegueixin els beneficis màxims", incideix el doctor Rijo.

Amb aquest procediment a més es preserva la pròstata i totes les seves funcions, en ser molt menys radical que altres tècniques. Això fa que passat un temps pugui ser necessari tornar a practicar la intervenció. "La pròstata pot tornar a créixer, però fins passats deu anys com a mínim és probable que no sigui necessari intervenir novament. 

Una malaltia altament prevalent

La hiperplàsia prostàtica benigna és un trastorn associat amb l'edat i amb una alta prevalença. Tant és així que un 50% dels homes amb edats entre els 50 i els 60 anys la pateixen. En aquells amb més de 80 anys, el percentatge ascendeix fins al 90%. És per tant un trastorn que en els propers anys s'espera que augmenti significativament amb l'envelliment de la societat.

No es tracta d'una malaltia que posi en risc la vida dels pacients, però sí que incideix de forma significativa en la seva qualitat de vida. L'engrandiment de la glàndula prostàtica ocasiona que la uretra es comprimeixi, reduint i fins i tot arribant a bloquejar el flux de l'orina. Existeix la possibilitat d'un tractament farmacològic amb alfabloqueants. Però aquests tenen efectes secundaris, com l'ejaculació retrògrada, i poden perdre eficàcia amb el temps.