L'accés a la innovació en oncologia continua sent una de les principals barreres per millorar la supervivència dels pacients amb càncer a Espanya, segons una anàlisi de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA).

A l'informe de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, l'entitat destaca que els retards en l'aprovació i finançament de fàrmacs oncològics tenen un impacte directe en la vida dels pacients i subratlla la urgència d'accelerar aquests processos per evitar desigualtats.

"El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat al món, amb més de 10 milions de morts anuals segons l'Organització Mundial de la Salut. Encara que s'han produït avenços significatius en immunoteràpia, medicina personalitzada i teràpies dirigides, entre d'altres, milions de pacients encara no tenen accés a tractaments que podrien millorar les seves vides i fins i tot salvar-les. I això és així degut, principalment, a retards en les aprovacions i a les barreres econòmiques i regulatòries", assenyala Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'ICGEA.

Segons dades de l'últim informe de la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (EFPIA), el temps mitjà de disponibilitat d'un fàrmac oncològic a Espanya és de 701 dies des de la seva aprovació per l'Agència Europea del Medicament (EMA), mentre que a Alemanya és de només 38 dies. "Unes dades que posen en evidència que hi ha una gran inequitat en l'accés entre els diferents països europeus i situen a Espanya en un dels pitjors llocs", adverteix l'ICGEA.

L'anàlisi també subratlla l'impacte que pot tenir el retard en l'aprovació de fàrmacs en càncers especialment agressius, com el glioblastoma, el càncer de pàncrees o el càncer de pulmó metastàtic, on cada mes sense tractament redueix dràsticament la supervivència dels pacients.

Agilitzar processos

"El càncer no espera. Cada retard en l'aprovació d'un fàrmac significa pacients que pateixen i moren amb la certesa que un tractament existeix, però no està al seu abast", alerta l'informe.

Per revertir aquesta situació, l'ICGEA proposa una estratègia global basada en tres pilars: agilitar els processos d'aprovació de tractaments, garantir un accés equitatiu a la innovació i reforçar la inversió en investigació traslacional.

"No podem permetre que la innovació en oncologia es quedi al laboratori. La rapidesa en l'aprovació i l'equitat en l'accés han de ser una prioritat en les polítiques sanitàries, per fer efectiu el dret constitucional a la salut," destaca Sánchez Lambás.

Avenços i reptes

L'informe també recull alguns dels grans avenços recents en oncologia, com l'ús de sacituzumab govitecà en càncer de mama metastàtic (HR+/HER2- i triple negatiu metastàtics) o la recent autorització per part de la Comissió Europea de l'ús de ribociclib juntament amb la teràpia hormonal en pacients amb càncer de mama localitzat HR+/HER2- en estadis II i III amb alt risc de recaiguda, un avenç fonamental tenint en compte que més d'un terç d'aquestes pacients experimentarà una reaparició de la malaltia, sovint en fase avançada incurable.

Una altra fita recent és la introducció de tislelizumab en la sanitat pública per a diverses indiccions de càncer de pulmó no microcític i carcinoma de cèl·lules escatoses d'esòfag. No obstant això, alerta sobre la falta de progressos a tumors amb poques opcions terapèutiques, com el glioblastoma o el càncer de pàncrees, que continuen tenint taxes de supervivència extremadament baixes i la complexitat de les quals ha fet que no s'hagin produït avenços significatius en els últims vint anys.

Tanmateix, un tractament que està guanyant protagonisme en oncologia són els TTFields, una teràpia basada en camps elèctrics de freqüència intermèdia i baixa intensitat que impedeixen la proliferació de les cèl·lules tumorals i que ja està inclosa en les recomanacions de les guies clíniques de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i el Grup Espanyol d'Investigació en Neurooncologia (GEINO). Actualment, aquesta teràpia està aprovada i comercialitzada per a mesotelioma (un càncer poc freqüent a la pleura) i glioblastoma, on, en combinació amb el tractament estàndard (cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia), ha demostrat beneficis significatius en la supervivència dels pacients.

D'altra banda, ressalta que els avenços no només s'han d'enfocar en la supervivència, sinó també en la qualitat de vida dels pacients. Un exemple d'això és el recent finançament d'atezolizumab subcutani, que permet administrar la immunoteràpia en set minuts en lloc de la versió intravenosa de 30-60 minuts, millorant la comoditat i benestar del pacient. Actualment és fa servir per al tractament de diversos tipus de càncer com de pulmó, fetge, bufeta i mama.

En l'àmbit dels càncers hematològics, l'ICGEA destaca l'aprovació i finançament en temps rècord de zanubrutinib a Espanya, una teràpia dirigida que ha demostrat millores en eficàcia i seguretat en leucèmia linfocítica crònica, entre altres càncers de la sang, facilitant un accés més àgil a la innovació en aquests casos.

Investigació a Espanya

Espanya es posiciona com un país clau en investigació oncològica, liderant a Europa el nombre d'assajos clínics iniciats, segons l'informe "Avaluant l'ecosistema d'assajos clínics a Europa". A més, l'ICGEA destaca la posada en marxa del primer assaig clínic a Espanya per avaluar l'eficàcia d'axicabtagen ciloleucel en limfoma B difús de cèl·lules grans (LBDCG) en recaiguda, 12 mesos després d'haver completat la primera línia de tractament. Es tracta d'un càncer agressiu de ràpid creixement, el tipus més comú de limfoma no Hodgkin (LNH), que representa, aproximadament, el 30%-40% dels casos en adults.

"La investigació obre noves fronteres impensables fa pocs anys. Però les administracions sanitàries han d'impulsar aquestes feines i aportar recursos financers i gestió per afrontar una pandèmia, la del càncer, que exigeix resposta a l'altura del segle XXI," conclou Sánchez Lambás.