Els estudis genètics estan permetent avançar moltíssim en l'estudi del comportament humà. Existeixen múltiples exemples, però un dels més evidents acaba de donar-se a conèixer. Es tracta d'un estudi mitjançant el qual s'ha analitzat més d'1,5 milions de persones i en el qual s'han identificat 579 ubicacions en el genoma associades amb una predisposició a diferents comportaments i trastorns relacionats amb l'autoregulació, inclosa l'addicció, el suïcidi, els problemes de comportament infantil i fins i tot l'obesitat, les condemnes penals o la major probabilitat de no trobar feina.

Gràcies a la investigació, els experts, de la Virgínia Commonwealth University, han elaborat una escala de risc genètic, que reflecteix la propensió genètica general d'una persona en funció de la quantitat de variants de risc que té. Una de les autores principals, Danielle Dick, professora de Psicologia i Genètica Humana i Molecular, explica això sí que aquest estudi demostra "que els gens no codifiquen un trastorn o resultat en particular; no hi ha gens per al trastorn per ús de substàncies o per a problemes de conducta".

El que fan els gens és "influir en la forma que els nostres cervells estan connectats, la qual cosa pot fer-nos més exposats a certs resultats. En aquest cas, trobem que hi ha gens que influeixen àmpliament en l'autocontrol o la impulsivitat, i que aquesta predisposició confereix un risc d'una varietat de resultats en la vida".

L'estudi, publicat a la revista Nature Neuroscience, ha estat realitzat per un consorci de 26 investigadors de 17 institucions als Estats Units i els Països Baixos. Es tracta d'una de les investigacions sobre l'associació de genoma més grans mai realitzats. La puntuació de risc genètic dels investigadors té una de les mides d'efecte més grans (una mesura del poder de predicció) que qualsevol dels realitzats fins ara.

"Demostra els efectes de llarg abast de tenir una responsabilitat genètica cap a un autocontrol més baix, la qual cosa afecta molts resultats importants de la vida," asseguren els experts. "Esperem que una major comprensió de com les diferències genètiques individuals contribueixen a la vulnerabilitat pugui reduir l'estigma i la culpa que envolta a molts d'aquests comportaments, com els problemes de comportament en els nens i els trastorns per ús de substàncies."

La identificació de les més de 500 ubicacions genètiques és important, perquè proporciona una nova perspectiva de la nostra comprensió dels comportaments i trastorns relacionats amb l'autoregulació, denominats col·lectivament externalitzants i que tenen una responsabilitat genètica compartida.

"Sabem que regular el comportament és un component crític de molts resultats importants de la vida, des de l'ús de substàncies i els trastorns del comportament, com el TDAH, passant pels resultats metges que van des del suïcidi fins a l'obesitat, fins a resultats educatius com l'acabament de la universitat", expliquen.

Per tant, caracteritzar les contribucions genètiques a l'autoregulació pot ser estri de moltes maneres, perquè permet comprendre millor la biologia darrere de per què algunes persones corren més risc, el que pot ajudar amb el desenvolupament de medicaments i ajudar a predir qui està en més risc, perquè es puguin implementar programes d'intervenció primerenca i prevenció.