La segona onada de coronavirus torna a colpejar Espanya amb força, amb xifres que s'acosten a les de la primera onada. Tot l'Estat torna a estar sota l'estat d'alarma, que el govern espanyol vol allargar durant almenys quatre mesos, prorrogables fins als sis. Durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per a sol·licitar l'ampliació, Salvador Illa ha alertat que venen setmanes molt dures, "un hivern llarg amb unes festes diferents". Per això cal continuar fent "sacrificis", malgrat la "fatiga" dels espanyols amb les restriccions. El ministre de Sanitat ha reclamat donar un "horitzó d'estabilitat" donant suport a la pròrroga que avui es votarà.

Els plans inicials de Pedro Sánchez passaven per una pròrroga eterna de sis mesos, fins al 9 de maig. Davant del descontentament del conjunt de l’oposició, finalment ahir va acabar acceptant una esmena d'ERC: al cap de quatre mesos, el 9 de març, les comunitats i l’Estat revisaran la vigència de l’estat d’alarma. De la mateixa manera, Sánchez compareixerà cada dos mesos i el ministre de Sanitat cada mes per donar explicacions. El PP reclamava que la pròrroga fos només de dos mesos, però finalment s’acabarà abstenint. Els números sortiran.

Pedro Sánchez ha estat present durant la primera hora, però qui ha parlat ha estat Salvador Illa. El ministre català ha sortit a reclamar un "suport aclaparador" a la pròrroga sotmesa a votació, dirigint-se especialment al PP: ha de triar entre "confrontació" i "sentit d'estat". "És el moment de la política adulta, dels consensos", ha defensat el dirigent socialista, que ha reclamat a Pablo Casado que faci una "oposició constructiva". "Espero que pel bé de tots triïn unir forces amb el govern per donar una resposta contundent a la segona onada", ha afegit.

El responsable de Sanitat ha advertit que la situació és crítica, amb "un hivern llarg" i "unes festes diferents a les quals ens haurem d'adaptar". Si bé la ciutadania pot estar "cansada de mesos de sacrificis", Illa ha assegurat que "encara queda un ampli horitzó per davant" on no es poden "relaxar mesures". L'objectiu, ha insistit, és baixar la incidència a 25 casos per 100.000 habitants, menys del 4% de positivitat i menys del 5% d'ocupació de les UCI per pacients de Covid.

És un estat d'alarma molt diferent, però també limitat. Els presidents autonòmics poden imposar tocs de queda i fins i tot confinaments perimetrals de tot o part del seu territori, com han fet la majoria de comunitats autònomes. En canvi, no poden aplicar confinaments domiciliaris com estudia la Generalitat.

Abstenció del PP

Tot i que no estava previst que parlés, Pablo Casado ha intervingut per a confirmar l’abstenció del PP a la pròrroga de l’estat d’alarma, malgrat que rebutgin el termini de sis mesos, que ha descrit com un “atropellament legal”. De fet, ha fet una intervenció molt dura. El líder estatal dels populars ha acusat Pedro Sánchez de “furtar” al Congrés dels Diputats la possibilitat d’aixecar l’excepcionalitat. “El que els agrada és governar sense contrapès legislatiu", "governar com volen perquè governen molt malament”, ha criticat el dirigent conservador. Optaran per una “abstenció crítica” per a no deixar les comunitats autònomes sense un “mecanisme jurídic” per a aplicar restriccions.

ERC vota sí

Esquerra Republicana, després de veure acceptades les seves esmenes de mínims, votarà favorablement. Ho faran perquè tenen "sentit d'Estat, del nostre", ha justificat el portaveu d'ERC al Congrés. "ERC no vol amagar, ni mentir, ni mentir-se", ha assegurat Rufián, que ha fet una intervenció crítica amb el govern espanyol. "Qui torni a dir que ERC regala els vots al PSOE que vagi a la Diputació de Barcelona a dir-ho", ha etzibat.

JxCat no aclareix el sentit del seu vot

En canvi, qui aquest matí encara no ha aclarit el seu vot és JxCat, que podria votar diferent del PDeCAT, que ho farà a favor. Laura Borràs ha reclamat durant la seva intervenció el traspàs de totes les competències de gestió de la crisi sanitària a la Generalitat. La portaveu de JxCat també ha criticat tant la presència d'Illa en un sopar multitudinari amb "l'elit madrilenya", com que el president Pedro Sánchez hagi marxat del Congrés després de la compareixença d'Illa, o la repressió de l'independentisme, després de la nova operació de la Guàrdia Civil contra empresaris.