Aquesta setmana es celebra a tot el món la Setmana Mundial de la Continència, una patologia que afecta a unes 400 milions de persones, ja sigui urinària, fecal o ambdues. Malgrat les xifres, es tracta d'un problema que es sol portar ocult fruit de la vergonya que produeix explicar-ho a que condemna moltes vegades els qui la pateixen a l'aïllament o la depressió. Alguns no s'atreveixen ni a consultar-ho amb els professionals sanitaris.
Per donar a conèixer els seus símptomes i els tractaments, el Consell General d'Infermeria, untament amb les associacions de pacients ÀSIA (Associació Incontinència Anal), el grup IFE (Incontinència Fecal Espanya) i la col·laboració de Coloplast han posat en marxa una campanya divulgativa que pretén visibilitzar aquest problema.
En primer lloc, ressalten la importància de consultar-ho amb els metges d'Atenció Primària, així com comptar amb unitats especialitzades en què infermeres i metges experts siguin els encarregats del tractament d'aquests problemes. Els experts creuen que cal treballar per ajudar a trencar amb aquest estigma associat a un problema que pateixen tantes persones en silenci, i donar a conèixer que hi ha diferents tractaments i mètodes per ajudar a recuperar la continència. Perquè la incontinència, tant urinària com fecal, té solució.
La incontinència es pot produir per diverses causes: lesions medul·lars, malalties neurològiques com a esclerosi múltiple o espina bífida, operats de càncer de còlon o de pròstata i d'altres patologies o fins i tot hi ha dones que la tenen després d'haver passat per diversos parts. Els que la pateixen viuen amb angoixa, ansietat, inseguretat i incomprensió, el que repercuteix en la seva esfera personal, però també en la seva integració social, relacions interpersonals, entorn laboral, vida sexual... En definitiva, l'impacte és molt elevat.
Avui dia existeixen molts mètodes, tècniques i eines que poden ajudar-los a posar-li solució al problema i viure amb normalitat, diuen els experts. En primer lloc, mesurades destinades a modificar hàbits, limitar la ingesta de líquids en el cas de la urinària, reduir el consum d'excitants, teràpies destinades a modificacions de conductes com alguns tipus d'entrenament per orinar o per regular la vesícula i l'anus.
També és recomanable la rehabilitació del terra pelvià, que poden fer-se mitjançant estimulació elèctrica o amb exercicis. L'ús de teràpia farmacològica està prescrita en alguns casos, així com la cirurgia pot ser una possibilitat. A més, en alguns casos també és necessari l'ús d'antidepressius i ansiolítics.
En qualsevol cas, els experts assenyalen la necessitat d'anar com més aviat millor a la consulta per ser derivat a l'especialista.