Amb el pas dels anys, sobretot en aquelles dones que han tingut fills, un nombre important de dones pateix problemes d'incontinència d'orina. Es presenta com una necessitat imperiosa que no es pot retenir i que provoca pèrdues en actes tan quotidians com un esternut o un exercici físic.
Ara, un equip d'antropòlegs evolucionistes i enginyers evolutius de la Universitat de Viena, l'Institut Konrad Lorenz per a la Investigació de l'Evolució i la Cognició, i la Universitat de Texas a Austin (EUA) han presentat a la publicació PNAS una nova hipòtesi sobre com es produeix la incontinència urinària. És a causa que el canal pelvià ossi més gran que tenen les dones és menys avantatjós per a la capacitat del terra pelvià de sostenir el fetus i els òrgans interns i predisposa a la incontinència.
La pelvis humana està subjecta simultàniament a una selecció obstètrica, el que afavoreix un canal de part més espaiós i una força selectiva oposada que afavoreix un canal pelvià més petit. Però quin és l'avantatge d'un canal de part estret, atès el seu desavantatge a l'hora de donar a llum? Durant molt temps s'ha pensat que un canal de part més petit era millor per al rendiment de l'aparell locomotor bípede. Una explicació diferent, menys destacada, és que millora la funcionalitat del terra pelvià. Els músculs del terra pelvià humà exerceixen un paper vital en el suport dels nostres òrgans interns i un fetus pesat, i en el manteniment de la continència. Un canal pelvià més gran augmentaria la deformació cap a baix del terra pelvià, augmentant el risc de trastorns del terra pelvià, com el prolapse d'òrgans pelvians i la incontinència.
L'equip d'antropòlegs va utilitzar un nou enfocament per provar aquesta hipòtesi. Els investigadors, dirigits per Katya Stansfield i Nicole Grunstra del Departament de Biologia Evolutiva, van simular un model d'elements finits d'un terra pelvià humà en una varietat d'àrees de superfície i gruixos|grossors diferents i van investigar la deformació en resposta a la pressió. "L'anàlisi d'elements finits ens va permetre aïllar l'efecte de la geometria del terra pelvià controlant altres factors de risc, com l'edat, el nombre de naixements i la debilitat dels teixits," assegura Stansfield.
Aquest enfocament també va permetre a l'equip modelar la mida del terra pelvià en un rang de variació més ampli que el que es pot observar en la població humana, "perquè la selecció natural pot prevenir l'aparició de mides tan extremes precisament a causa dels desavantatges de la funcionalitat del terra pelvià", explica Grunstra. Com va predir la hipòtesi, els terres pelvians més grans es van deformar desproporcionadament més que els terres pelvians més petits.
Els investigadors també van trobar que els terres pelvians més gruixuts eren més resistents a la flexió i l'estirada, la qual cosa compensava en part l'augment de la deformació del terra pelvià com a resultat de l'augment de la superfície.
Llavors, per què la selecció natural no va acabar per propiciar un canal de part més gran que facilités el part, juntament amb un terra pelvià desproporcionadament més gruixut que compensés la deformació addicional? Segons els experts perquè els terres pelvians més gruixuts requereixen pressions intraabdominals bastant més altes per poder realitzar l'estirada que és necessària durant el part.
Les pressions generades per les dones en treball de part són ja molt altes i pot ser difícil augmentar-les encara més. "No poder empènyer al nadó a través d'un terra pelvià resistent complicaria igualment el part, per la qual cosa creiem que hem identificat una segona compensació evolutiva, aquesta vegada en la grossor del terra pelvià," conclouen.