És una de les grans qüestions del nostre temps, el saber fins i tot que punt la genètica pot determinar la salut o com els hàbits de vida saludables poden allargar la nostra vida fins a límits insospitats fa cent anys. De fet, són molts els equips d'experts en tot el món que treballen per saber què és el més determina la nostra salut. Però ara un estudi que van dur a terme experts de l'Instituto Weizmann dona llum referent a això.
Pel que sembla, una de les respostes les trobem al nostre microbioma, el conjunt de microorganismes i bacteris que poblen el nostre intestí i que té una acció directa sobre diferents aspectes de la nostra salut. La composició d'aquesta part del nostre organisme varia de persona a persona i pot ser la clau per a tot, des de l'augment de pes fins als estats d'ànim.
Alguns investigadors han suggerit que aquesta variació entre les persones es deu a les diferències als nostres gens. Però aquest nou estudi desafia aquesta idea i proporciona evidències que la connexió entre el microbioma i la salut pot ser encara més important del que pensem.
El punt de vista des del qual s'ha partit és que la genètica juga un paper important en la determinació de la variació del microbioma entre les persones. Per tant, són els nostres gens els que determinen l'entorn que ocupa el nostre microbioma. I finalment, és l'entorn de cada individu el que permet que certes soques bacterianes prosperin.
Però els investigadors de l'Institut Weizmann van descobrir que la genètica de l'hoste juga un paper molt secundari en la determinació de la composició del microbioma. En concret, només representa aproximadament el 2% de la variació.
Així va quedar de manifest en un estudi que es va dur a terme en una població de més de 1.000 persones, de les que es va recopilar dades genètiques i la composició del microbioma, hàbits dietètics, estil de vida i els medicaments que prenien.
Els científics, després de recopilar tota aquesta informació i analitzar com afecten tots aquests paràmetres de la salut de l'individu, van comprovar que la dieta i l'estil de vida són els factors més dominants que donen forma a la nostra composició del microbioma. Per tant, la nostra genètica no és tan determinant en aquesta qüestió.
Els experts van mesurar dades de colesterol, pes, nivells de glucosa en sang i altres paràmetres clínics i van trobar que aquestes mesures tenien un efecte més fort sobre el microbioma que el genoma humà. Per tant, no es poden canviar els gens, però sí que es pot influir en la composició dels diferents tipus de bacteris que s'allotgen al nostre intestí i que té un paper fonamental en la nostra salut.