La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim que mèdicament està causat per desequilibris als neurotransmissors que hi ha al cervell i que desencadena sentiments de tristesa, abatiment, falta d'energia i culpabilitat. Cal distingir entre patir aquest tipus de circumstàncies alguna vegada en la vida i el que es coneix com a trastorn depressiu major, que té una arrel més profunda, ja que els símptomes són més greus i s'estenen durant més temps. Per diagnosticar-lo fa falta un especialista que realitza una exploració física i psicològica per prescriure el tractament adequat.
En els últims mesos, els especialistes estan alertant que la situació de la pandèmia a l'ésser tan sostinguda en el temps està augmentant les ràtios de depressió entre nens, joves i adults. Els canvis tan profunds que està produint en les nostres vides la Covid-19 ha alterat greument la vida de les persones, provocant l'augment de les patologies mentals.
Però, quant dura una depressió? Depèn de factors d'estil de vida i de si es rep o no un tractament oportú. Pot durar diverses setmanes, però en algunes persones s'arriba a estendre mesos o anys.
La depressió sol desenvolupar-se en episodis o brots, que es produeixen quan una persona té símptomes de depressió durant almenys dues setmanes. La durada d'un episodi pot variar. Si bé algunes persones en tenen només un, la majoria de les persones amb depressió tenen episodis recurrents al llarg de la seva vida, per això el tractament és tan important.
Els factors de risc de patir episodis més freqüentment i, per tant, que la seva depressió s'estengui per més temps, són els següents: patir una altra condició psiquiàtrica (per exemple, un trastorn bipolar), antecedents familiars de depressió, viure esdeveniments estressants de la vida o un trauma passat o mancar de tractament i de falta de suport social.
En casos de diagnòstic, se sol prescriure un tractament, que pot ajudar a curar la malaltia en menys temps. Normalment es recepten antidepressius, que solen consistir en inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, inhibidors de la recaptació de serotonina i norepinefrina, i antidepressius tricíclics. De vegades, es pot utilitzar una combinació de medicaments, així com medicaments contra l'ansietat.
La psicoteràpia pot ser també de gran ajuda, sobretot per afrontar els episodis i adquirir eines per fer front als pensaments recurrents que sorgeixen en una depressió. Hi ha diferents tipus, com la teràpia dialèctica conductual i la teràpia cognitives conductual, que ajuden a identificar els desencadenants que causen sentiments de depressió, identificar les creences negatives que minen la seva autoestima i proporciona estratègies per afrontar esdeveniments i sentiments negatius.