Els ratolins vells milloren la seva salut i esperança de vida, en una mitjana de gairebé un 25%, en rebre una injecció de la proteïna inflamatòria interleucina 11 (IL11), tot i que, encara es desconeix com serien els seus efectes en humans, en els quals s'estan fent assajos clínics en una fase inicial en pacients amb malaltia pulmonar fibròtica. Un estudi publicat a la revista Nature, apunta que el bloqueig de l'IL11 amb un anticòs va millorar el metabolisme i la funció muscular en els ratolins, i també va reduir els signes d'envelliment i fragilitat. L'equip d'investigadors, liderats per la Facultat de Medicina de Duke, a Singapur, considera que els resultats de l'estudi són els primers que han aconseguit demostrar que l'IL11 és el principal factor d'envelliment. Tanmateix, els investigadors alerten que els resultats d'aquest estudi només es poden aplicar als ratolins estudiats i que la seguretat i eficàcia d'aquests tractaments en humans ha d'establir-se en assajos clínics abans de considerar l'ús de fàrmacs anti-IL-11 a aquest efecte.
L'experiment amb ratolins
L'experiment es va realitzar amb ratolins de 75 setmanes d'edat, que equival a uns 55 anys humans, tractats fins a la seva mort amb una injecció d'un anticòs anti-IL-11. I segons indica l'estudi, van veure prolongada la seva esperança mitjana de vida en un 22,4% en els mascles i un 25% en les femelles. Els animals van viure una mitjana de 155 setmanes, enfront de les 120 setmanes dels ratolins no tractats. A banda, el tractament també va ajudar a reduir, en gran manera, les morts per càncer, així com les nombroses malalties provocades per la fibrosi, la inflamació crònica i el metabolisme deficient, característiques de l'envelliment, amb pocs efectes secundaris. Un dels autors de l'estudi, Stuart Cook, ha apuntat que "els ratolins tractats tenien menys càncers i mancaven dels signes habituals d'envelliment i fragilitat, però també van observar una reducció del desgast muscular i una millora de la força muscular. En altres paraules, els ratolins vells que van rebre anti-IL11 estaven més sans".
Els científics també van crear rosegadors als quals se'ls va suprimir el gen productor de IL 11, un fet que els va protegir contra la deterioració metabòlica, múltiples malalties i la fragilitat en la vellesa, alhora que va prolongar la vida de tots dos sexes en una mitjana de 24,9%. Després del treball, Cook ha indicat que els descobriments "plantegen la temptadora possibilitat posar en marxa estudis per veure si aquests fàrmacs poden tenir un efecte similar en éssers humans d'edat avançada".
Fase inicial en humans
Els autors de l'estudi adverteixen que els resultats de l'estudi s'han obtingut en ratolins i que la seguretat i eficàcia d'aquest tipus de tractaments en humans ha d'establir-se en assajos clínics abans de considerar l'ús de fàrmacs anti-IL-11 a aquest efecte. Els tractaments contra el IL-11 es troben actualment en fase d'assaig clínic en humans per a altres afeccions, la qual cosa podria oferir interessants oportunitats per estudiar els seus efectes en humans d'edat avançada en el futur.
Anteriorment, els científics havien postulat que la IL-11 és un vestigi evolutiu en les persones i, encara que és vital per a la regeneració de les extremitats en algunes espècies animals, es creu que és, en gran manera, redundant en els éssers humans. A partir dels 55 anys, aproximadament, es produeix més IL-11 i les investigacions anteriors l'han relacionat amb la inflamació crònica, la fibrosi dels òrgans, els trastorns del metabolisme, el desgast muscular (sarcopènia), la fragilitat i la fibrosi cardíaca.