L'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada (ICGEA) ha publicat una nova anàlisi que assenyala al model de col·laboració publicoprivada de la Comunitat de Madrid com un referent mundial, "en un context de creixent preocupació pel deteriorament dels sistemes de salut públics en diverses regions del món".

L'anàlisi de l'ICGEA examina com, en els últims anys, la sanitat pública ha enfrontat desafiaments significatius i dispars en diferents parts del món. La gestió de malalties cròniques i transmissibles, l'adaptació als efectes del canvi climàtic i la implementació de noves tecnologies de salut, com la telemedicina, han posat a prova la capacitat dels sistemes sanitaris globals.

A més, la pandèmia de covid-19 ha subratllat la necessitat d'una ràpida resposta davant d'emergències de salut pública. "No hem d'oblidar tot el que ens va ensenyar el coronavirus, del que quatre anys després continuem aprenent. Ha estat un 'màster en gestió de crisi' per a tots els governs, determinant l'agilitat i capacitat d'uns i d'altres a l'hora de donar una resposta ràpida i efectiva a emergències de salut pública. La rapidesa d'un país a l'hora d'enfortir el seu sistema de salut, millorar la coordinació o assegurar la disponibilitat de recursos essencials és crucial davant de fenòmens inesperats", va explicar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'ICGEA.

L'anàlisi assenyala que no tots els països han sabut enfrontar els reptes de la mateixa manera, la qual cosa ha provocat un deteriorament en la qualitat dels seus sistemes de salut. Al Regne Unit, la situació del NHS és preocupant, sent la sanitat la segona preocupació més gran per als britànics després de l'economia. Les llargues llistes d'espera, la falta de personal i els recursos insuficients han deteriorat el sistema. "Molts metges, així com altres professionals sanitaris, han reportat una disminució en la qualitat de l'atenció a causa de la falta de personal i recursos", precisa el Grup de Treball de l'ICGEA.

Itàlia també enfronta desafiaments en el seu sistema de sanitat pública, especialment en termes de finançament i disparitats regionals. Mentre que les zones del nord i centre del país ofereixen una atenció de més qualitat, altres regions menys desenvolupades pateixen de deficiències significatives. A Espanya, una situació similar s'observa entre comunitats com Madrid i el País Basc, dues regions destacables, en contrast amb Catalunya.

A Portugal, la sanitat pública ha patit un deteriorament notable en els últims tres anys a causa de la falta d'inversió, la qual cosa ha generat escassetat de personal mèdic i prolongats temps d'espera per a consultes i procediments. La pandèmia de COVID-19 va exacerbar aquesta situació, portant al sistema al límit de la seva capacitat. "Les condicions laborals del personal sanitari han empitjorat, provocant un augment de baixes i l'abandonament del sector", agrega l'informe.

Fora d'Europa, als Estats Units, la situació és complexa a causa del seu sistema predominantment privat. Malgrat l'alta despesa per càpita, els resultats en termes de salut pública són inferiors als d'altres països desenvolupats i les desigualtats racials i socioeconòmiques agreugen encara més aquest deteriorament.

A Amèrica del Sud també enfronten seriosos desafiaments. El Brasil ha experimentat una disminució en la qualitat del sistema públic a causa de la corrupció, la mala gestió i la falta d'inversions adequades, amb polítiques que han portat a una reducció en la disponibilitat i qualitat dels serveis, afectant negativament la salut de la població.

A Veneçuela, el sistema sanitari ha patit un deteriorament agut per la crisi econòmica i política que afecta el país. L'escassetat de medicaments i subministraments mèdics, així com l'emigració massiva de professionals, han portat a un col·lapse en els serveis d'atenció mèdica, amb un augment progressiu de la mortalitat, juntament amb l'increment de determinades malalties com els casos de malària.

BONA SANITAT

En contrast, exposa que alguns països continuen destacant per la robustesa dels seus sistemes de salut pública que, en molts casos, combinen eficientment la sanitat pública i privada. "Països que no només són potències globals en termes econòmics i polítics, també es distingeixen pels seus sistemes de salut d'alta qualitat, accessibilitat i resultats en salut pública. En gran part d'aquests països conviu de forma funcional i eficaç un model mixt o exerceixen una forta aposta per la col·laboració publicoprivada", destaca Sánchez Lambás.

L'anàlisi ressalta que Suècia és coneguda pel seu sistema de protecció social universal, finançat amb impostos, posicionant-se entre els millors sistemes de salut del món en oferir atenció mèdica molt assequible, una àmplia cobertura de serveis de salut, incloent atenció dental i mental, i accés a tecnologia metgessa avançada i tractaments innovadors.

"És un país que permet que clíniques i hospitals privats operin dins del seu sistema de salut públic, finançats per impostos, però gestionats de manera privada. Aquest enfocament ha ajudat a reduir els temps d'espera i a millorar l'eficiència en la prestació de serveis de salut", apunta l'ICGEA.

Per la seva part, Suïssa combina un sistema d'assegurances de salut obligatori que inclou elements públics i privats, i compta amb una alta qualitat en serveis mèdics i hospitalaris i permet la lliure elecció de proveïdors d'atenció mèdica, resultant un dels millors sistemes de salut del món en termes de cost i satisfacció dels pacients. Un punt en el qual coincideix amb determinades regions -que no Espanya en el seu conjunt- com la Comunitat de Madrid, regió amb un alt grau d'implantació de la lliure elecció, igual com succeeix en Andalusia, Castella-La Mancha, La Rioja, Aragó i País Basc; en el costat oposat situa Extremadura, Múrcia, Navarra o Catalunya, "on amb prou feines hi ha la lliure elecció".

Altre que destaca l'informe és Noruega pel seu enfocament en l'atenció preventiva i resultats de salut excel·lents, amb serveis integrats, inclosos hospitals, atenció primària i especialitzada, així com accés a programes de salut pública i prevenció de malalties.

Alemanya despunta per la seva infraestructura sanitària robusta i un sistema de segur que garanteix cobertura àmplia als seus ciutadans en disposar d'un sistema mixt amb assegurances públiques i privades, que permet oferir als seus ciutadans cobertura universal amb opció d'elegir entre diversos plans d'assegurança, una àmplia xarxa d'hospitals i clíniques amb tecnologia avançada, atenció d'alta qualitat en totes les etapes de la vida i una forta infraestructura mèdica i recursos.

França compta amb un sistema de salut mixt amb alta qualitat d'atenció i accés universal, situant-se entre els millors gràcies als seus serveis ben coordinats i accessibilitat en coexistir hospitals públics i privats, i en alguns casos, els hospitals públics són gestionats conjuntament amb entitats privades, facilitant la integració de tecnologies i millora de la gestió. El model inclou tant l'atenció primària com l'especialitzada, així com serveis hospitalaris, medicaments receptats i cuidats preventius, sent reconeguda per tenir alts nivells de satisfacció entre els pacients.

Més enllà del vell continent, països com el Canadà destaquen pel seu sistema de salut universal finançat per impostos i un accés equitatiu a serveis de salut d'alta qualitat, amb atenció mèdica gratuïta que garanteix "que tots els individus tinguin accés a serveis mèdics sense importar la seva situació econòmica, com succeeix a Espanya."

Compte amb una àmplia gamma de serveis i un fort enfocament en la salut pública i la prevenció, "però no s'ha d'oblidar que, encara que la majoria dels serveis de salut continuen sent públics, la infraestructura ha estat modernitzada en part gràcies a la participació privada". No obstant això, encara que els serveis mèdics estan coberts, els medicaments receptats poden no estar totalment coberts, la qual cosa pot generar costos de butxaca considerables per als pacients, afectant al principi d'igualtat.

Comparteix trets amb Austràlia, el sistema de salut pública del qual proporciona cobertura universal a tots els ciutadans i residents permanents, cobreix una àmplia gamma de serveis, incloent visites al metge, hospitalització, i certs serveis de salut mental, "un aspecte cada vegada més demandat per la població de tots els països en general i que forma part de l'agenda de la major part de les propostes polítiques. També d'Espanya, país que, en aquest punt, necessita aprendre molt d'altres per gestionar els recursos econòmics i humans destinats al benestar emocional dels seus habitants." El model d'Austràlia que combina el finançament i la gestió privada amb la supervisió pública el fa tenir avui una infraestructura sanitària moderna i actualitzada, conforme a les necessitats dels seus habitants.

ESPANYA

A nivell mundial, apunta que Espanya continua entre els països amb els millors sistemes de sanitat pública, com es reflecteix en els rànquings i estudis nacionals i internacionals sobre efectivitat i eficiència del sistema de salut espanyol. D'acord amb Sánchez Lambás, "comptem amb un model d'atenció integral i accessible que es distingeix per la seva eficiència i cobertura universal, que ens fa ser reconeguts per tenir un accés universal, bona qualitat de l'atenció i capacitat per oferir serveis mèdics a tota la població". Ressalta, de forma particular, a Madrid, que "despunta pel seu sistema sanitari diferenciat, amb un model de col·laboració publicoprivat per oferir una atenció d'alta qualitat que li ha permès posicionar-se com una regió amb un sistema de salut robust i eficient, malgrat els desafiaments globals que enfronten altres sistemes de salut".

L'ICGEA assenyala que apostar per un model publicoprivat en la sanitat espanyola, i en tantes altres facetes o serveis públics d'un estat modern, en el seu conjunt, en totes les comunitats, com fa ara Madrid fonamentalment, pot oferir importants beneficis als usuaris i als contribuents, com millorar la qualitat dels serveis i la satisfacció dels ciutadans en permetre l'optimització dels recursos, la millora de l'eficiència i la reducció de costos.

"Sense oblidar tres aspectes crucials que, sovint, s'obvien quan s'amenaça de desprivatitzar determinats serveis o trencar amb col·laboracions ja establertes. En primer lloc, el model públic privat propicia la sostenibilitat del sistema en alleujar la càrrega financera del sector públic en permetre una millor planificació i distribució dels recursos a llarg termini. En segon, millora els temps, ja que el derivar pacients a instal·lacions privades quan el sistema públic és saturat permet reduir les esperes, millorant així l'accés i la satisfacció dels ciutadans. I tercer, ofereix més flexibilitat i adaptabilitat davant canvis i emergències, com s'ha vist durant la pandèmia, que ha demostrat que la col·laboració d'ambdós sectors fa que el sistema de salut s'adapti més ràpidament a situacions canviants i necessitats emergents", afegeix.