Un equip de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Manel Esteller, ha creat la base de dades epigenètica més extensa de cèl·lules malignes de la sang, amb més de 800.000 posicions de metilació de centenars de cèl·lules cultivades derivades de càncer, que abasten tota mena de leucèmies, limfomes i mielomes. Amb aquestes dades, qualsevol investigador pot accedir a la signatura epigenètica d'aquests tumors amb finalitats clíniques i de recerca.
L'estudi, publicat a la revista 'Leukemia', "proporciona un nou exemple del poder de la bioinformàtica al poder a la disposició de la comunitat científica" per la possibilitat de comptar "amb els mapes epigenètics de més de 200 línies cel·lulars derivades de tota mena de malalties malignes de la sang i dels seus òrgans associats" explica el director de la recerca. El treball té com a primer autor al Dr. Aleix Noguera-Castells i compta amb la col·laboració del laboratori del Dr. Josep Maria Ribera, també de l'Institut Josep Carreras.
Esteller ha destacat que "aquesta base de dades pot servir com a referència per a diagnosticar un càncer de la sang quan existeixin dubtes sobre la seva identitat i classificació". “Aquest mètode ja l'hem provat prèviament amb èxit en tumors cerebrals i sarcomes”, recorda Esteller
A més de la caracterització pura de l'epigenoma de les cèl·lules malignes, l'estudi també ha creuat les dades epigenètiques amb informació sobre la sensibilitat de més de 300 fàrmacs, per això ara “un algorisme independent pot predir quina lesió epigenètica està associada a la sensibilitat o resistència a un medicament”, una fita important per la recerca clínica segons el Dr. Esteller.
Els ordinadors s’apoderen dels laboratoris mèdics
La recerca en els laboratoris biomèdics ha anat canviant significativament en els últims anys, fins al punt que, en molts casos, les provetes han donat pas als ordinadors. En aquest sentit, molts descobriments comencen amb estudis detallats de bases de dades moleculars i cel·lulars, seguits de la validació i ampliació d'aquestes troballes mitjançant experiments realitzats al laboratori i, finalment, amb la translació d'aquests coneixements a l'àmbit clínic als hospitals.
L'anomenada “enginyeria de les bases de dades” també ha obert les portes de la recerca biomèdica a professionals de la informàtica i les matemàtiques, que moltes vegades són peces essencials en aquestes investigacions.