Un grup internacional d'investigadors liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha elaborat un atles exhaustiu del múscul esquelètic humà envellit que permetrà entendre millor com es produeix el deteriorament i l'atròfia muscular en les persones grans i així poder desenvolupar tractaments i intervencions per tal de prevenir i endarrerir l'envelliment. En concret, el treball descriu de quina manera canvien les cèl·lules musculars esquelètiques durant l'envelliment i quins són els mecanismes subjacents. A més, han comparat aquesta troballa amb dades genètiques, els investigadors també han identificat elements de susceptibilitat a la pèrdua progressiva de massa i funció muscular en la tercera edat. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature, ha estat liderat per la Dra. Pura Muñoz-Cánoves, professora d'investigació ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF de Barcelona, i ara investigadora principal a l’Institut de Ciències Altos Labs de San Diego, i el Dr. Miguel. A. Esteban, de BGI-Research a Shenzhen, a la Xina. També hi han participat científics de la Universitat de València i de l'Hospital Arnau de Vilanova de València.
Entendre com es produeix l'atròfia muscular durant l'envelliment
El múscul esquelètic és el sistema motor clau del cos humà i està format per fibres musculars. Amb l’augment de l’edat, sobretot en individus de més de 80 anys, es veu afectat per la sarcopènia, una afecció que es caracteritza per la pèrdua progressiva de massa i força muscular, i que produeix un empitjorament de la qualitat de vida de l'individu, ja que n'augmenta la fragilitat i la discapacitat. Per tal de conèixer millor com es desenvolupa aquesta malaltia, els investigadors han estudiat en profunditat les característiques cel·lulars del múscul esquelètic. Per fer-ho, han analitzat 387.000 cèl·lules individuals a partir de biòpsies de múscul de les extremitats inferiors de 31 individus amb edats compreses entre els 15 i els 99 anys i amb diferents nivells de condició física i fragilitat.
Troballes en les fibres musculars i les cèl·lules mare
Els investigadors han descobert que, a mesura que els humans envelleixen, hi ha un tipus de fibres musculars que es deterioren més que unes altres. Es tracta de les miofibres de tipus II, que són aquelles que es fan servir en activitats físiques que requereixen una potència elevada en poc temps, com pot ser aixecar pesos o saltar. En canvi, les de tipus I, que són les que s'utilitzen en exercicis de resistència, com ara córrer llargues distàncies o fer ciclisme, resisteixen millor el procés d'envelliment. D'altra banda, el grup de recerca també ha fet una troballa relacionada amb les cèl·lules mare musculars, o cèl·lules satèl·lit, que són les que s'encarreguen de regenerar i reparar el múscul en cas de lesió. Aquestes cèl·lules generalment es troben en estat de repòs i s'activen quan detecten un trencament de les fibres, però en el cas del múscul envellit, ocorre que entren en un estat d'encebat prematur que minva la capacitat de regeneració dels teixits.
Aquest fet, sumat a l'augment de les cèl·lules immunitàries i els processos inflamatoris associats provoquen que els músculs siguin més susceptibles al deteriorament davant de lesions i que puguin promoure la inflamació sistèmica i accelerar el declivi de la funció física general en persones grans. Finalment, l'anàlisi de les dades genètiques ha apuntat a la possibilitat que aquells individus que desenvolupen sarcopènia tinguin una predisposició que ve determinada per algunes cèl·lules de l'ADN. "Esperem que aquesta sigui la base de moltes investigacions posteriors per frenar, o fins i tot bloquejar, la sarcopènia, la fragilitat i el deteriorament muscular en persones grans, per tal de promoure un envelliment corporal més saludable durant més temps i augmentar la longevitat", ha apuntat la Dra. Pura Muñoz.