Gairebé fa dos anys que convivim amb el coronavirus. Malgrat tot, l'origen de tot plegat continua sent incert. De fet, la investigació internacional sobre l'origen de la pandèmia està "paralitzada". Així ho denuncia aquest dimecres un panel de científics en una carta publicada a la revista Nature. A més, també han subratllat que el temps per trobar proves concloents sobre on i com va sorgir el virus "s'està acabant".

La viròloga Marion Koopmans, membre del panel de científics reunits per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que va viatjar a la Xina el mes de gener per intentar treure l'entrellat de l'origen del coronavirus, ha exposat a la revista que volen fer "una crida a l'acció". Ella i la resta de companys firmen l'escrit on exigeixen que es faci una segona investigació al país que permeti l'accés lliure de científics a totes les dades sobre els primers casos detectats en aquest país. A més, també es demana que es puguin estudiar granges on el patogen podria haver saltat dels animals als humans per primera vegada. 

"L'oportunitat per a realitzar aquesta investigació crucial s'està tancant ràpidament: qualsevol endarreriment farà que alguns dels estudis siguin biològicament impossibles. Comprendre els orígens d'una pandèmia devastadora és una prioritat mundial, basada en la ciència", descriuen. 

Una missió de 28 dies

En el mateix escrit, s'hi destaca que la missió va durar 28 dies a Wuhan. En aquest temps es van poder entrevistar amb professionals clínics, de laboratori, de salut pública i visitar institucions involucrades en la resposta a l'epidèmia. Durant la seva estada, van comptar amb un equip de personal de l'oficina de l'OMS a la Xina i de la seu de l'OMS a Ginebra. Així, destaquen que es va intercanviar molta informació entre els equips internacionals i xinesos. Però també que la "hipòtesi de l'origen del laboratori era massa important per a ser ignorada" i en aquest sentit, destaquen que "vam incloure-ho a les discussions amb els nostres homòlegs xinesos. I vam incloure com una hipòtesi de l'origen del SARS-CoV-2".

Tot i estar-hi 28 dies, constaten que van tenir un "temps limitat" sobre el terreny i que per tant, es va prioritzar la comprensió del paper dels laboratoris durant els primers dies de l'epidèmia. I destaquen que "l'equip xinès va ser i continua sent reticent a compartir dades, com per exemple, els 174 casos identificats el passat desembre del 2019, citant preocupacions sobre la confidencialitat del pacient". A més, subratllen que "l'accés a les dades sobre aquest cas no estava especificat en el mandat, tot i que l'OMS ho havia exigit durant la investigació, i ho ha fet des d'aleshores".

"Les barreres legals i altres possibles barreres no van poder abordar-se durant el curt temps de la visita. A més, aleshores, estava clar que no era probable que els 174 casos fossin els primers, per la qual cosa ho vam considerar menys urgent per a comprendre els orígens. Per tant, es va acordar que una segona fase d'estudis se centraria en aquestes preocupacions i revisaria dades". 

Què va concloure l'informe?

A l'informe conjunt, recorden a la mateixa Nature, els membres dels dos equips van concloure per unanimitat que hi havia una clara evidència de circulació generalitzada del SARS-CoV-2 a Wuhan durant el desembre del 2019. Malgrat tot, no es va arribar a cap conclusió sobre quan, on i com va passar.

Quines són les prioritats?

Els científics han establert sis prioritats per mantenir els estudis de fase dos. En primer lloc, demanen més estudis de rastreig, estudis sobre anticossos i enquestes de seguiment de la comunitat. Aquestes últimes s'haurien de fer en granges de vida silvestre.

També detallen que caldria avaluar ratpenats salvatges i fer una anàlisi detallada de factors de risc. A més, subratllen que cal fer un seguiment i investigar qualsevol pista nova creïble. 

 

 

Imatge principal: cèl·lules (en gris) molt infectades pel SARS-CoV-2 (en vermell) / Flickr Niaid